Resultats de la cerca

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A…

Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní 1680 Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever 1681-83 i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu…

Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’…

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix plenament en l’…

Situació Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella Mapa 36-37448 Situació 31TDF009752 L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell CPO Història Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges,…

Tenia la seu al convent de Santa Caterina Era un cercle tancat, mantenidor de la puresa del tomisme i format exclusivament per religiosos dominicans i per universitaris

Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres dotacions en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina representada, a partir del segle XVII, pel rector d’Olesa El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de la política dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX l’administració…

Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els…

Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi feu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels…