Resultats de la cerca

Situació Petita església situada a l’àmbit del cementiri, que potser fou la primitiva parròquia de Lluçars ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria és situada al cementiri de Lluçars, que es troba als afores de la població, sobre la carretera que ve de Tolba JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG996701 Història Gairebé no tenim dades d’aquesta església Potser fou la primitiva parroquial de la vila, puix que donà nom al torrent de Lluçars i d’antic gaudí del dret de fossar Encara que és dubtós, tal vegada es refereixi a aquesta església un document del final del segle X que reporta la donació del…

Situació Vista del costat sud-est d’aquesta església, antiga parròquia del lloc, ara convertida en l’església del cementiri ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan es troba a la part baixa de la població de Censà, al costat del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 10” N - Long 2° 10’ 29” E L’església és prop de la carretera D-4E, en entrar al poble JAA Història Aquesta església fou la parròquia de Censà fins al segle XIX El seu primer esment documental és de l’any 1189, en què Arnau de Llúgols i el seu germà Guillem van vendre a Berenguer,…

Situació Interior del temple amb la seva capçalera, la part més genuïna d’aquesta església ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan es troba al costat nord de la casa de Carreu, molt a prop de la torre circular escapçada, tot formant un conjunt tancat, del qual resta fora l’església amb el seu cementiri El lloc és deshabitat però s’utilitza encara com a explotació agro-pecuària Mapa 34-12291 Situació 31TCG495631 L’itinerari per a anar-hi, és el mateix que el descrit en parlar de la torre de Carreu JAA Història El lloc de Carreu és esmentat per primera vegada l’any 1046 com a límit…

Situació Antic nucli rural de Pomar situat vers el sector NE de la ciutat de Badalona, prop de la carretera de la Conreria, avui dia unit pràcticament a la conurbació de la vila Les sepultures es troben al SE del mas Boscà Mapa 37-16421 Situació 31TDF367915 Necròpoli Així com els enterraments de Dalt la Vila han de relacionar-se amb l’església de Santa Maria, la necròpoli de Pomar no sembla que estigui vinculada a cap lloc de culte Es devia tractar d’un cementiri destinat a sepultar els difunts de Pomar, que morien en llocs massa allunyats de la parròquia o de les capelles Tot i…

Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los…

L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà…

L’església de Santa Maria de l’Antiguitat devia tenir uns orígens molt antics car la documentació del segle XI l’enregistra ja d’aquesta manera Situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i dins la jurisdicció episcopal d’Urgell, l’església és molt poc documentada L’any 1061 Ramon “Duerasan” feu testament en el qual escull com a marmessors el vescomte Dalmau, la vescomtessa Arsen i el seu fill Bernat entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies del baix Berguedà, cal especificar la de Santa Maria de l’Antiguitat Ed ad lumine Scte Maria…

Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del…

Situació Es troba a un parell de quilòmetres en direcció sud del poble de Rajadell, vora el mas que li dona nom Long 1°42’25” - Lat 41°42’55” Si hom surt de Rajadell pot escollir dues vies d’accés per arribar a la sepultura Una d’elles és el camí que segueix, en principi, la carena que hi ha sobre el torrent d’en Daurell, passant per Can Balart i arribant finalment al turó on es troba el casalot L’altre camí és el dit de Can Massana, que mena a Castellfollit del Boix Poc abans de creuar el torrent de l’Emfitol cal desviar-se a mà dreta per un corriol que, després d’uns 20 minuts a peu, porta…

L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada a ponent del poble La…