Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
Wifred Coroleu i Borràs
Psicologia
Comunicació
Sociologia
Metge psiquiatre i publicista, fill de Josep Coroleu i Inglada.
Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909
Lanfranco de Milà
Metge italià.
Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea
El que cal saber de l’espina bífida
Patologia humana
L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medulla espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell Si bé el defecte lleu no sol provocar…
Operació intrauterina a la Vall d’Hebron
Medicina
Un equip de metges de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron duu a terme la primera operació de cirurgia fetal intrauterina que s’ha fet a l’Estat espanyol Utilitzant la tecnologia làser, per tal de fer una mínima perforació a l’abdomen de la mare, l’equip que dirigeix el doctor Eduard Gratacós, que ja ha fet operacions similars a Lovaina, on treballa, salva la vida a dos bessons de vint-i-una setmanes de gestació que compartien la circulació de la sang, una alteració que sovint provoca la mort dels fetus
servei d’urgència
Medicina
Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes i destinades al tractament de les urgències.
Un hospital ben dotat, ultra el servei d’urgència de cirurgia i el de medicina interna, sol disposar d’un servei d’urgència dedicat especialment als infants que hi solen arribar amb trastorns nutritius aguts, accidents, intoxicacions, etc i d’un de dedicat als parts i a les urgències obstètriques on les dones són ateses, a més dels parts, d’avortaments, de problemes derivats d’embarassos extrauterins, de metrorràgies, etc, tots ells proveïts de serveis d’anestèsia, de serveis de transfusions de sang, d’anàlisis clíniques, de radiodiagnosi, etc
Bartomeu Obrador i Obrador
Metge.
Estudià retòrica i filosofia a Palma Lluità al Principat contra els francesos 1808 Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815 La seva actuació durant la pesta de Son Cervera 1820, que descriví més tard en unes Reflexiones 1821, li valgué el títol de metge militar Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid 1829 durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears
Josep-Ignasi Barraquer i Moner
Oftalmologia
Oftalmòleg.
Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques
Abū-l-Qāsim al-Zahrawī
Metge andalusí, conegut a l’Occident per Abulcasis
i Albucasis
.
Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà
Ventura Rodríguez Tizón
Ventura Rodríguez Tizón Pati interior de l’antic hospici d’Olot (1779-84), actualment Museu Comarcal de la Garrotxa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte castellà.
S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783
Ramon Antoni Socias i Puig
Medicina
Polític i metge.
Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina