- L’espina bífida és un trastorn del desenvolupament embrionari caracteritzat per un defecte en el tancament de la columna vertebral que es localitza en general en la regió inferior de l’esquena i que, sovint, es presenta acompanyat d’alteracions de la medul·la espinal o les arrels nervioses capaces de provocar diversos trastorns neurològics.
- Quan hi ha un defecte lleu, anomenat espina bífida oculta, sol coincidir amb una alteració cutània en la línia mitjana de l’esquena, com és ara la presència d’un floc de pèls, un enfonsament o un engrossiment de la pell. Si bé el defecte lleu no sol provocar cap trastorn, davant l’existència d’aquestes anomalies cutànies, convé de consultar l’especialista perquè determini si hi ha una alteració de la columna vertebral que requereixi tractament
- A través de l’obertura de la columna vertebral, pot fer protrusió un quist format per les meninges i ple de líquid cèfalo-raquidi, que s’anomena meningocele. De vegades, en l’interior del quist hi ha teixit de la medul·la espinal, i aleshores el trastorn és anomenat mielo-meningocele.
- Les manifestacions de l’espina bífida són molt variables, segons la gravetat del defecte. Així, és probable que no generi símptomes o bé que, si en provoca, siguin alteracions neurològiques molt lleus, com ara paràlisis musculars i alteracions de la sensibilitat en els membres inferiors, i fins i tot una incontinència urinària. En els casos greus, les alteracions neurològiques poden pertorbar el desenvolupament de l’infant i impossibilitar una vida relativament normal.
- El tractament és quirúrgic, ja que mitjançant la cirurgia és possible de reintroduir el teixit nerviós dins el conducte vertebral i tancar la columna. La necessitat de tractament, la mena d’intervenció i el moment en què cal efectuar-la, però, varien molt segons els casos. En els més greus, és probable que la cirurgia no pugui solucionar del tot les paràlisis musculars o la incontinència urinària.