Resultats de la cerca

La consolda major S officinale , de 40 a 90 cm d’alçària, fa flors de colors blanquinós, rosat o violaci Es fa vora rius i en prats humits dels Pirineus És planta oficinal vulnerària La consolda menor S tuberosum , més petita, de 30 a 60 cm, fa flors groguenques Creix en boscs i ribes humits de la muntanya mitjana i de la terra baixa humida

El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques

Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York

Treballà per a la cort francesa sota Enric II i Carles IX Passà a residir a Lió Les seves obres, de petites dimensions, enquadren els personatges de tres quarts Els rostres, clars, i els vestits, foscs, es destaquen sobre fons verds i blaus El seu estil té punts de contacte amb Clouet per la precisió del dibuix, la finesa d’execució i la delicadesa de colors

Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari

Rebé les influències de PCézanne, de la pintura metafísica, del futurisme i del Valorici Plastici Amb un estil particular, creà la seva obra pictòrica de temàtica restringida, natures mortes d’objectes familiars, a base de formes pures i ús de colors nítids Els seus aiguaforts són d’una gran qualitat Rebé el primer premi de pintura italiana a la Biennal de Venècia del 1948

El 1903 arribà a París, on rebé la influència de l’impressionisme Vers el 1901 fou amic dels pintors cubistes i de GApollinaire, i participà en el cubisme, al qual aportà una obra de colors vigorosos i intensos, particularment el vermell, i enginyoses formes plàstiques Natura morta 1912, Tall de síndria 1926 Cal destacar-ne també l’obra gravada, especialment els Alcohols d’Apollinaire

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

Estudià enginyeria i belles arts Es relacionà amb el Cercle Maillol Durant una etapa inicial també realitzà gravats primer premi de La Rosa Vera, 1951 i illustracions per a llibres de bibliòfil El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi Són característics els seus paisatges especialment els de Cadaqués i d’Eivissa de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats

De fabricació potser exclusiva de Paterna i en tot cas molt escasses a Manises Solen portar pintades amb òxid de ferro una silueta humana o animal voltada d’elements florals estilitzats, tot i que en alguns la decoració és purament geomètrica Els colors habituals són negre i vermell Les mides més comunes són 32 x 24 cm i 31 x 15 cm Els exemples més interessants són del s XV