Resultats de la cerca
Es mostren 3859 resultats
àspid
Zoologia
Escurçó de la família dels vipèrids que ateny uns tres pams de llargada, de coloració molt variable, des de grisa fins a vermellosa, amb taques dorsals.
El seu verí és molt actiu És comú a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica del nord
carolina
Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
balkar
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels balkars del grup oghuz segons la classificació de Deny.
És molt semblant al karatxai, fins al punt d’haver format abans de la Segona Guerra Mundial un idioma literari comú
xantotricals
Botànica
Ordre de xantofícies de tal·lus filamentós i de cèl·lules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides.
Les parets cellulars són constituïdes per dues peces encaixades i compartides amb les cèllules contigües El gènere més comú és Tribonema
lluer
Lluer
© Sławek Staszczuk
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té el pili, la barbeta, una part de les ales i la cua negres, el carpó, les franges alars i els laterals de la cua grocs, les parts inferiors d’un color groc verdós i les superiors llistades de taques terroses.
Habita a l’Europa central i septentrional, i hiverna a l’Europa meridional és comú, a l’hivern, als Països Catalans
trumfau
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels escomberesòcids, d’uns 45 cm de longitud, cos allargat, estret i comprimit lateralment, mandíbules dèbilment dentades i perllongades en un bec llarg, la inferior més llarga que la superior, l’aleta dorsal i l’anal separades de la caudal per 5-8 pínnules, dors gris blavós i costats i ventre platejats amb una taca blava a la base de cada aleta pectoral.
Forma grans bancs en alta mar, i s’alimenta de petits peixos o crustacis És comú a les aigües dels Països Catalans
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
mussol banyut
mussol banyut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes
, de la família dels estrígids, de 35 cm, que té les parts superiors tacades d’ocraci i bru grisenc, les inferiors ocràcies amb llistes fosques i presenta dos plomalls erèctils al cap.
És migrador parcial Habita a tot Europa, fins als 68ºN És comú a la Catalunya continental i migratori rar a les Illes
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània