Resultats de la cerca

És anomenada també telegrafia sense fils

És anomenada també telefonia sense fils , i hom l’empra en aquells casos en què resulta difícil, impossible o excessivament costosa la installació de línies telefòniques, o bé quan almenys un dels interlocutors és mòbil Cal distingir-ne tres modalitats la telefonia mòbil automàtica, la telefonia mòbil privada en grup tancat d’usuaris i els terminals telefònics sense cordó El primer d’aquests sistemes, conegut per les sigles TMA, començà a funcionar amb el sistema analògic NMT-450 aparegut amb el nom comercial de TMA-450, que operava en la banda de 450 MHz Les sigles NMT vénen de telefonia…

Hi ha formes espontànies de mímica plorar, cobrir-se la cara amb les mans per por, etc i n'hi ha de convencionals fer adeu amb la mà i de personals gests típics de l’individu

Centre comercial i port exportador situat a la costa oriental de l’illa i punt de comunicació amb Tenerife Parador de turisme Té aeroport

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…

Llicenciat en ciències de la informació i en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1973 s’incorporà al diari La Vanguardia , a les seccions d’esports, successos i de cròniques judicials fins el 1976, que s’especialitzà en periodisme internacional i fou corresponsal per a l’Orient Mitjà 1977, Itàlia 1978-81 i la Gran Bretanya 1981-83, a més de publicar reportatges sobre l’Àfrica Oriental, l’Amèrica Llatina i la Xina L’any 1984 s’incorporà a  Televisió de Catalunya  com a corresponsal a Madrid Després d’un parèntesi com a cap de premsa del Partit Reformista en les eleccions del 1986…

Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya  TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i…

Comprèn, entre altres, la llibertat de pensament, d’expressió, de reunió i d’associació, de treball, de comunicació premsa, ràdio i televisió, principalment i d’ensenyament