Resultats de la cerca

Estudià a València arts i teologia És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil , publicat a València el 1738, que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València, juntament amb la tasca de Conrad Rudolf a la portada de la seu

Participà en expedicions arqueològiques al Sudan i a Egipte 1907-11 i efectuà importants excavacions juntament amb TELawrence Lawrence d’Aràbia , a la ciutat siríaca de Karkamiş Turquia Però la seva tasca decisiva foren les excavacions de la ciutat sumèria d’Ur, amb les quals contribuí a un gran avenç en el coneixement d’aquesta civilització i en general de tota la Mesopotàmia Escriví Ur Excavations iniciada el 1927, The Sumerians 1928, Ur of the Chaldees 1929, A Forgotten Kingdom 1953 i Alalak 1955

Advocat especialista en dret laboral, drets civils i drets humans, contribuí a crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació a Sud-àfrica Posteriorment dirigí la Comissió de Revisió de les Sentències a Irlanda del Nord i el grup de mediadors internacionals del País Basc Es considera una de les persones clau en el procés que portà a la decisió unilateral de l’organització ETA d’acabar amb la lluita armada Ha treballat també a Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient en processos de transformació política

Lluità durant la guerra del Francès, i estudià dret a Cervera Advocat rellevant, arribà a ser magistrat i secretari del ministeri de governació Militant del partit moderat, fou diputat i governador civil de Barcelona 1847-48 Fou, també, un dels fundadors del Liceo Filo-Dramático de Montesión 1837, antecedent del Conservatori Superior de Música del Liceu, i posteriorment contribuí a la construcció del Liceu, així com a la realització dels plànols de l’Eixample de Barcelona, on es féu aixecar una de les primeres cases

Graduada per la Universitat de Chicago el 1938, inicià la seva carrera treballant pel San Francisco News , i posteriorment s’incorporà al The Washington Post El 1963 passà a dirigir aquest diari després de la mort del seu marit, Philip LGraham, que en fou editor des del 1946 Contribuí a consolidar el The Washington Post arran del tractament informatiu que féu del cas Watergate, motiu pel qual rebé el premi Pulitzer l’any 1973 Escriví Personal History , obra guanyadora del Pulitzer de biografia el 1998

Bé que condemnat per l’Església Catòlica, s’inspirava en l’integrisme religiós i defensava un sistema polític autoritari i corporativista, i, tot i ésser d’origen való, féu costat al moviment feixista flamenc Obtingué alguns èxits a les eleccions legislatives del 1936, però fracassà en els comicis municipals del 1938 Collaborà amb els ocupants nazis i contribuí a la constitució de la legió antibolxevic Wallonie En acabar la Segona Guerra Mundial, fou posat fora de la llei i el seu líder es refugià a Madrid

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria

Diputat el 1791, féu causa comuna amb els girondins i arribà a ésser condemnat a mort En teatre assolí un gran èxit amb Les Templiers 1805 Però és conegut sobretot pel seu Choix des poésies originales des Troubadours 1816-21, sis volums, que contribuí fortament a restituir a la llengua d’oc la seva dignitat El primer volum del Choix és una Grammaire de la langue romane , llengua que serví, segons l’autor, d’intermediària entre el llatí vulgar i les llengües que en deriven

Contribuí al desenvolupament de la vida literària a Edimburg i fundà l’Easy Club 1724 Poeta satíric i humorístic, la seva obra cabdal és, això no obstant, el drama pastoral The Gentle Shepherd 1725 La publicació de The Ever Green 1724, antologia recollida per GBannatyne, marcà nous camins a la poesia escocesa del s XVIII i fou fruit d’una actitud patrioticoliterària que consolidà amb la publicació de The Tea-Table Miscellany 1724-37, recull de balades i cançons d’autors anteriors i contemporanis

Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879