Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Raymond Carr

Raymond Carr
Historiografia
Historiador britànic, especialitzat en història espanyola i llatinoamericana, de nom complet Raymond Albert Maillard Carr.
Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas , John H Elliott i Paul Preston La…
Vayreda
Família d’artistes i intel·lectuals.
Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor Sebastià Trullol , naixeren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda i Trullol ,…
Osip Emil’evič Mandel’štam
Literatura
Poeta rus.
Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…
Joan Valls i Jordà

Joan Valls i Jordà
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà — Sol y nervio , 1936 Guirnaldillas del nacimiento , 1941—, tot i que aviat es decantà pel català Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres, publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola 1947, L’home pot ésser àngel 1952, Presoner de l’ombra 1955, Grumet a soles 1958, L’íntim miratge 1959, Cant indígena 1959, Tast d’eternitat 1960, Toia d’ofrena 1960, Paradís en blanc 1964, premi Ciutat de Barcelona, Les roses marginals 1965,…
,
Benjamin Disraeli
Història
Política
Polític anglès.
Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit El 1839 es casà amb Wyndham Lewis Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser una de les…
Giulio Raimondo Mazzarino
Giulio Raimondo Mazzarino pintat per Philippe de Champaigne (segle XVII)
© Fototeca.cat
Història
Governant francès, d’origen italià.
Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència 1643 i aviat…
Leo Brouwer
Música
Guitarrista i compositor cubà.
Deixeble de V Persichetti i S Wolpe, les seves obres es vinculen amb els corrents avantguardistes representats per J Cage, L Nono i I Xenakis Tot i el seu compromís amb la revolució cubana, la seva música no tendeix en absolut al nacionalisme Format al Juilliard School i al Hartt College of Music, la seva assistència al Festival de Tardor de Varsòvia el 1961, on escoltà composicions de K Stockhausen i K Penderecki, li permeté conèixer l’avantguarda musical De retorn a Cuba fou assistent musical a Radio Habana i professor de composició al conservatori de la ciutat També ocupà el…
,
Carles Camps i Mundó

Carles Camps i Mundó
© Andreu Clapés
Literatura catalana
Poeta.
S’interessà des de molt aviat per la poesia de caràcter experimental i reivindicà els surrealistes, JV Foix i J Brossa Fruit d’aquest interès són Poemes 1966, L’influx de Lynx no altera el conducte 1969, amb Santiago Pau Bertran, Variacions puntuals 1972, Trilogia del tret 1972, Sis trets 1973 i Habitar un paisatge 1973 En La nuu, Contes de l’horitzó 1974, es decantà cap a la poesia visual El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà la sèrie La columna A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes 1981, L…
,
Felip Curtoys i Valls
Història
Literatura catalana
Política
Història del dret
Advocat, periodista, alt funcionari, polític i escriptor.
Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…
,
Vicent Partal i Montesinos

Vicent Partal i Montesinos
Periodisme
Periodista.
Cursà magisteri a la Universitat de València i, bé que treballà un temps com a mestre, molt aviat es decantà pel periodisme Cofundador del setmanari El Temps el 1983, treballà al Diari de Barcelona i a Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català, VilaWeb Collaborador en altres mitjans, com Catalunya Ràdio, El Punt , Avui i La Vanguardia , és autor d’assaigs sobre l’OTAN, sobre nacionalisme i sobre, l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina