Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
riu Brugent

El Brugent, afluent del Francolí, al seu pas per la Farena, agregat de Mont-ral
© Fototeca.cat
Riu
Curs d’aigua de les muntanyes de Prades, afluent, per la dreta, del Francolí.
Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial
riu d’Algar

Vista de les fonts del riu d’Algar
© C.I.C - Moià
Riu
Riu de la Marina Baixa que neix al S del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta.
La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea
Cundinamarca
Divisió administrativa
Departament de Colòmbia.
La capital és Bogotà L’altiplà de Cundinamarca fou habitat pels txibtxes El 1536 Jiménez de Quesada matà l’últim zipa txibtxa, Tziquesuna, i fundà Santa Fe Fou el primer estat independent de Colòmbia i reconegué Ferran VII com a president de l’estat, bé que en la seva absència fou nomenat Jorge Tadeo González El 1857 la lluita civil entre federals i centralistes desembocà en la constitució de l’estat federal de Cundinamarca Bogotà, Cundinamarca, Tequendama i Zipaquirà La constitució del 1886 centralitzà el poder i Cundinamarca esdevingué departament
riera de Lluçanès

La riera de Lluçanès amb les ribes poblades de pollancres
© Fototeca.cat
Riera
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa.
Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant
riera de les Gorgues

Pont sobre la riera de les Gorgues, a Santa Maria de Corcó
© Fototeca.cat
Riera
Riera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter.
Amb el nom de torrent de la Rotllada , neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció NE-SW S'encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat la Foradada de Cantonigròs, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de SantPere de Casserres
Felip de Boïl i Soler
Història
Cavaller errant.
Fill de Felip Boïl i Dies Acompanyà Alfons el Magnànim en la seva expedició a Itàlia 1432 i, com ell, fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Mantingué, a València, el 1439, una violenta correspondència cavalleresca i sostingué diversos desafiaments, el més famós dels quals és el que desembocà en un combat amb John Astley, davant la cort anglesa 1442, que influí potser sobre Joanot Martorell en la redacció d’un episodi del Tirant lo Blanc De retorn a València, Boïl bescanvià amb aquest escriptor valencià violentes lletres de batalla
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor
Bug
Riu
Riu d’Ucraïna i Polònia, afluent per la dreta del Vístula (814 km).
Neix al vessant occidental de l’altiplà de Podòlia, a Ucraïna, i flueix vers el nord durant una part del seu curs forma la frontera entre Polònia, Ucraïna i Bielorússia s’orienta després cap a l’oest, s’endinsa en territori polonès i desemboca al Vístula al nord-oest de la ciutat de Varsòvia Té un règim nivopluvial, i és navegable fins a Brest, bé que la navegació resta interrompuda a causa del glaç durant els mesos d’hivern, mentre que en el curs alt el canal Dneprovsko-Bugskij l’uneix a la conca del Prip'at’ i del Dnièper
Biure de Gaià

Vista de Biure de Gaià, amb l’antic castell de Biure, molt modificat i restaurat (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (647 m alt.), del municipi de les Piles (Conca de Barberà).
Es situa prop del torrent de Biure que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desemboca al Gaià, per la dreta, a Pontils, sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure , esmentat ja el 1151, actualment restaurat La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina