Resultats de la cerca
Es mostren 2753 resultats
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Josep Bori i Santinyà
Literatura catalana
Poeta.
Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706
infinitèsim
Matemàtiques
Funció y
= f
( x
) real de variable real tal que en un cert punt
x 0
té per límit zero, és a dir,
.
Les funcions y = x - x 0 , y = x - x 0 2 , y = x - x 0 3 , etc, són infinitèsims en el punt x 0 i serveixen per a classificar els infinitèsims g x és un infinitèsim d' ordre k en el punt x 0 si essent m ≠ 0 Hom diu que dos infinitèsims f x i g x són equivalents en el punt x 0 si
element crisipià
Lògica
Matemàtiques
En una lògica de proposicions, tota proposició P que satisfà simultàniament el principi del tercer exclòs (P ⌉ P≡1) i el principi de (no)-contradicció (P ⌉ P≡0).
Quan tots els elements d’una lògica de proposicions són crisipians, hom diu que la lògica és crisipiana Tota lògica bivalent principi de bivalència és necessàriament crisipiana, però no a l’inrevés La qualitat d’ésser crisipiana una lògica és de caire sintàctic Des d’un punt de vista semàntic hom pot dir que una lògica és crisipiana quan satisfà el principi de bivalència
Sant Cristòfol de Jusseu (Graus)
Art romànic
L’ermita de Sant Cristòfol era emplaçada als vessants de la Cogulla, cap al sud-est del poble de Jusseu El Diccionario de P Madoz, a mitjan segle XIX, diu que ja era mig arruïnada, i fa esment d’un aplec el dia de sant Gregori En resta part de l’absis i hom creu que es tracta d’una obra de tradició romànica
Sant Guillem (Campins)
Art romànic
Capella situada a poca distància, vers el sud de la població, en un pendent de muntanya N’ignorem l’època de construcció Se sap que existia el 1488 quan s’autoritzà a fer un recapte per a la construcció o reparació de la capella L’any 1561 es diu que s’havia reconstruït feia poc temps i tenia un ermità que hi vivia a prop
Sant Bartomeu (Granollers)
Art romànic
La primera notícia documentada de la capella de Sant Bartomeu no es troba fins el 29 de gener de 1314, que el bisbe Ponç de Gualba, de visita a Granollers, concedí indulgència a les capelles de Sant Nicolau i Sant Bartomeu I, en la visita pastoral del 13 de juliol de 1484, ja es diu que la capella de Sant Bartomeu es trobava en estat ruïnós
Sant Llorenç de les Arenes
Poble
Poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), situat a la dreta del Ter, vora el límit amb el terme de Flaçà (Gironès).
L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina