Resultats de la cerca

El poble de Giró es troba a l’extrem de migdia del terme L’acta de consagració de Montanyana 1026 registra ja el topònim Gerone El lloc, amb el seu castell, estigué vinculat als senyors de Montanyana, una branca dels quals agafà el nom de la castlania Arnau de Giró, fill de Roger i Sança, apareix en un instrument dels Erill de l’any 1167 També figura l’any 1188 un Roderic de Giró com a oncle de Marc de Llaguarres Vers el 1259 Arnau II de Giró donà a Sant Esteve del Mall una terra a Fonts, mentre que Joan de Giró era beneficiat de la canònica de Roda 1283 D’ençà de la baixa edat mitjana i fins…

Començà treballant amb von Zeppelin en la construcció de dirigibles, però poc abans de la Primera Guerra Mundial fundà la firma Dornier de construcció aeronàutica Entre les realitzacions més destacables d’aquesta hi ha l’hidroavió gegant DO-X 1929, capaç de transportar 169 passatgers, rècord que no fou superat fins vint anys després Durant la Segona Guerra Mundial, la firma dissenyà diferents models d’avió, de reconeixement, de salvament i de combat Reorganitzada la firma Dornier després de la Segona Guerra Mundial, enginyà el DO-25 1955 i el DO-27 1956, primers avions alemanys de la…

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del último viaje al…

També pintor, dibuixant i escenògraf, fou membre del Grup 47 Emigrà a Palestina 1933, visqué a Londres i retornà a Palestina com a oficial anglès Fou intèrpret en el procés de Nuremberg 1946-49 Del 1957 ençà resideix a Suïssa És autor d’obres radiofòniques importants, com Prinzessin Turandot ‘La princesa Turandot’, 1954, adaptada també per al teatre i la televisió, Das Opfer Helena ‘Helena la víctima’, 1955 adaptació teatral, 1959 i Herrn Walsers Raben ‘Els corbs del senyor Walser’, 1960 d’obres teatrals de l’absurd, com Spiele, in denen es dunkel wird ‘Jocs, en els quals es fa fosc’, 1958,…

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és classificable…

Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis Excellí com a predicador i asceta D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on feu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea 325, presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Illíric, d’on pogué retornar el 334, i…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions Estables de…

Si bé el lloc d’Adraén és esmentat d’ençà de l’any 835, en el precepte de l’emperador Lluís el Piados a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del lloc o l’església de Sant Salvador d’Adraén tan sols hi ha un esment, indirecte, en el Spill … del vescomtat de Castellbò, que recull les possessions d’aquest vescomtat al final del segle XV, on el coll de Sant Salvador apareix com a límit del terme d’Adraén Posteriorment, l’any 1575, en la visita pastoral a la parròquia de Sant Martí d’Adraén, consta la necessitat de tancar amb porta la capella de Sant Salvador per tal que no hi pugui…

Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega 1998 i Els anys…

Zona muntanyosa —la “muntanya d’Efraïm” de la Bíblia—, davalla vers la vall del Jordà a l’E i vers la plana de Saron a l’W Entre els seus dos cims més elevats, el Garizim 870 m i l’Ebal 870 m, hi havia l’antiga Siquem i més tard la Flavia Neàpolis Nābulus Habitada per tribus hebrees segle XIV aC, tingué un paper polític important al moment de la conquesta de Canaan s XIII amb l’anomenat “pacte o amfictionia de Sique” Després de la separació del regne d'Israel ~931 aC i, sobretot, d’ençà de la destrucció de Samaria 722 aC, la nova població samarità no fou acceptada pels jueus i la regió —…