Resultats de la cerca

Fou fundat de nou amb el nom del Tossalnou

Durant el regnat d’Enric IV de Castella fou arrendador major d’imposts Decidit partidari de la causa de la princesa Isabel, intervingué 1473 en la reconciliació d’aquesta amb el rei i l’ajudà en la presa de Segòvia 1374 Detingué durant molts anys el càrrec d’arrendador major dels imposts de la corona de Castella i finançà, juntament amb Iṣḥaq Abravanel, la guerra de Granada Fou batejat solemnement a Guadalupe amb diversos membres de la seva família i apadrinat pels reis Isabel i Ferran, dels quals rebé una hidalguía i un regiment a Segòvia

Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…

A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del 1609 El 1611…

El terme, de petita extensió, és dividit en diversos sectors, els més importants dels quals són els de Quilis amb el llogaret del mateix nom, la Marcereta amb la caseria del mateix nom, l’ Alter i el Gars L’agricultura de regadiu tarongers, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la séquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de Llosa, ocupa tot el territori Una part de la població treballa a la indústria de la comarca El poble 338 h agl 2006, grangers té l’origen en una alqueria islàmica que passà a la família dels Ferrer Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de…

Hom aprofita també l’aigua de fonts com la que dona nom a la vila i de pous Un 20% del terme és improductiu L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destinada a garrofers unes 200 ha, ametllers 50 ha i oliveres 22 ha El regadiu unes 450 ha és destinat a tarongers 400 ha, i a hortalisses La vila 3286 h agl 2006, fonters 77 m alt és al raiguer de la serra Gallinera l’església parroquial Sant Antoni és gòtica segle XV El lloc, que havia estat mixt de moriscs 26 focs el 1602, dependents de la fillola d’Oliva i de cristians vells 160 focs el 1609 fins a l’expulsió dels primers,…

El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el 1609, any de llur expulsió…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell de Petrés ,…

És ubicada entre la serra de Benicadell 1 027 m alt i l’alt de la Creu 820 m alt al N, les muntanyes de Planes serres del Cantalar i de l’Albureca, 765 m alt al S, i la serra de la Safor 1 011 m a l’E, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d’Alcoi, que s’ha obert pas pels congosts de l’Orxa i de Vilallonga Aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner tren dels anglesos que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi 1890 La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés 1958 La vall de Perputxent comprenia…