Resultats de la cerca

Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies

Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita SantPere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia 2 famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837

Poblat de moriscs fins a l’expulsió decretada el 1609 en aquest any era habitat per 63 famílies, fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins el 1888, any que fou annexat a Albaida La parròquia fou creada al s XVI fins aleshores havia depès d’Albaida Formava part del marquesat d’Albaida

Hom estima el seu nombre en unes 700 classificades en 21 embrancaments i prop d’un centenar de famílies i algunes d’elles no tenen més d’alguns centenars de parlants Moltes semblen provenir d’un tronc comú el macroembrancament de Nova Guinea, mentre que hom desconeix l’origen d’algunes altres

Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent

L’obra consta d’una introducció de l’autor sobre el càlcul de les festivitats jueves i d’una part històrica redactada per El’azar ben ‘Amram Conté una llista de sacerdots suprems i de famílies samaritanes establertes a Egipte, Palestina i Damasc, i fou continuada per autors anònims fins el 1860

De la conquesta ençà, aquesta família de llengües ha retrocedit molt i no tan sols enfront del castellà, sinó també enfront del quítxua, afavorit pels missioners espanyols després d’haver-ho estat per l’imperi inca Tanmateix, és encara, amb el quítxua i el guaraní, una de les grans famílies de llengües índies sud-americanes

Fou bibliotecari a Brera i preceptor de famílies de la noblesa Voluntari durant la defensa de Roma 1848, fou exiliat després a Suïssa Publicà tres novelles històriques de tipus manzonià Lamberto Malatesta 1843, Valenzia Candiano 1845 i Manfredo Pallavicino 1846 Però la seva obra cabdal és la novella de fulletó Cento anni 1856-64

Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual

Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven En feu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Rals, de València el 1646 tenia 17 veïns L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria d’Énova Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç