Resultats de la cerca

Equival al terme Eneolític, que és usat més generalment pels prehistoriadors catalans

Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades

Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a la població de Nomes, a Alaska, en què la gran majoria dels habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la població Només es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de 1 609 km Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica Els països amb més gran tradició són Rússia, els Estats Units, Canadà, Alaska, Noruega i Finlàndia

Aquest acte és comprès entre les avaries La prelació de les mercaderies a gitar és determinada per la llei, segons la situació, la classe i el pes Però a la pràctica hom distingeix el git regular dut a terme seguint les formalitats legals de l' irregular fet a correcuita Les Lleis ròdies, els Rôles d’Oléron i el Llibre del consolat de mar ja regulen perfectament el cas de git En aquest darrer llibre, el git que hom feia per acord entre el senyor de la nau i els mercaders propietaris de les coses gitades és anomenat git pla

Antigament, la quaresma començava el diumenge següent hom n'anticipà la data per obtenir els quaranta dies de penitència sense comptar-hi els diumenges corresponents La denominació prové d’època tardana segle X, quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior com a signe penitencial Hi hagué el costum, molt estès a Catalunya i avui perdut quasi totalment, de sortir a la tarda a fer una berenada al camp, on es feia després l'enterrament de la sardina

L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat

A l’Estat espanyol, foren establerts inicialment només a les capitals de província per un decret del 1834 actualment, però, aquesta vigilància és exercida per altres cossos de seguretat Les seves missions eren la d’evitar robatoris al veïnat que tenien assignat, la d’avisar en cas d’incendi, la d’anar a cercar metges o sacerdots en cas de malaltia greu d’un veí, etc A les poblacions importants el cos de serenos coexistia amb el de vigilants vigilant Antigament cantaven l’hora i el temps que feia d’aquí prové, en castellà, llur nom

El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment

Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona