Resultats de la cerca
Es mostren 37312 resultats
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme,…
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…
falcó de la reina

Falcó de la reina
© Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat / Govern des Illes Balears
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, de fins a 38 cm.
Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les Illes Balears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès
límit
Punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa.
prima
Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.
arrasament
Geomorfologia
Procés erosiu sofert per un relleu fins a la seva desaparició.
acoblament de generadors
Electrònica i informàtica
Unió de dos o més generadors per a aconseguir determinats fins.
Pot ésser fet en sèrie o tensió i en derivació o parallel En el primer cas se sumen les forces electromotrius i les resistències interiors la intensitat és la d’un element En el segon cas se sumen les intensitats i les conductàncies internes la força electromotriu és la d’un element i ha d’ésser la mateixa en tots ells, i, en cas de corrents alterns, cal que coincideixin els valors instantanis
porcastrell | porcastrella
El Correu de la Unesco
Revista mensual editada per la UNESCO del 1948 fins el 2001.
Bé que de temàtica universal, s’ocupà especialment dels problemes econòmics, socials i culturals del Tercer Món des d’una posició de defensa dels drets humans Editada en 27 llengües 2001, se'n féu una edició trimestral en Braille, en anglès, francès, coreà i castellà L’edició catalana fou iniciada pel gener del 1978, després de la publicació d’un número zero pel novembre del 1977 De primer a cura d’Editorial Teide, l’any 1980 passà a Enciclopèdia Catalana, SA Del 1978 s’ocupà d’alguns aspectes de la cultura catalana, tractats per autors catalans El maig del 2002 se n'inicià una nova edició,…
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu incorporat, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina