Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de la façana de llevant, amb la porta situada a uns 6 m del nivell del sòl J M Melció Les restes del castell de Montpalau es troben damunt un petit pla que hi ha al cim d’un turó que s’aixeca uns 150 m per damunt de la plana dels rius Fluvià i Llierca Mapa 257M781 Situació 31TDG678729 De Sant Jaume de Llierca surt una pista que porta fins a la Miana i deixa molt a prop del castell Aquesta carretera de terra surt del poble mateix venint d’Olot, seguint l’antiga carretera, cal agafar un carrer a mà dreta A la sortida de Sant Jaume, cal seguir el camí de l’…

Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…

Hi ha l’antiga església de Santa Maria de Recolta

Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa

L’edifici actual és del segle XVII, d’un estil gòtic tardà, i al seu costat hi ha una gran hostatgeria S'hi reunia l’ajuntament i era molt concorregut l’aplec del setembre, que encara avui se celebra amb una missa, una arrossada popular i una ballada de sardanes Al segle XV és citada la capella i la casa de Sant Ferriol, dins el veïnat de Fornells

Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…

Situació Una vista exterior de la casa amb un mur d’època alt-medieval F Tur Fragment de mur situat a tramuntana de les dependències del mas Can Vidal de la Palma La Palma és un veïnat de cases situat al riberal del Fluvià, entre les poblacions d’Orfes i de Vilert Mapa 258M781 Situació 31TDG881712002E Si seguim la carretera que va de Bàscara a Esponellà havent passat la població d’Orfes, poc després del quilòmetre 7 i abans d’arribar als camps de Vilert, surt a mà dreta una carretera de terra que baixant al llarg d’uns centenars de metres, porta fins al grup de cases de la Palma Can Vidal és…

Situació Pont medieval de carreus ben escairats i collocats en filades, sobre l’Aglí, a l’indret de les gorges de la Fou ECSA - A Roura Al S de Sant Pau de Fenolhet, poc després d’afluir la Bolzana a l’Aglí, aquest riu travessa les gorges de la Fou En aquest congost hi ha un pont medieval Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′07″ N - Long 2° 29′05″ E Si des de Sant Pau de Fenolhet agafem la carretera D-619 que mena cap a Ancinhan, molt aviat entrarem a les gorges i passarem pel costat del pont que resta a la dreta W de la carretera Pont El pont, format per un arc gairebé de mig punt, lleugerament…

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…