Can Vidal de la Palma (Cabanelles)

Situació

Una vista exterior de la casa amb un mur d’època alt-medieval.

F. Tur

Fragment de mur situat a tramuntana de les dependències del mas Can Vidal de la Palma. La Palma és un veïnat de cases situat al riberal del Fluvià, entre les poblacions d’Orfes i de Vilert.

Mapa: 258M781. Situació: 31TDG881712002E.

Si seguim la carretera que va de Bàscara a Esponellà havent passat la població d’Orfes, poc després del quilòmetre 7 i abans d’arribar als camps de Vilert, surt a mà dreta una carretera de terra que baixant al llarg d’uns centenars de metres, porta fins al grup de cases de la Palma. Can Vidal és a mà esquerra, al fons, a la banda del riu.

Història

Al segle XIV hi havia, segons Joan Badia, un cavaller anomenat Bernat de la Palma, que té un ossari a la sagristia de l’església d’Espinavessa. És possible que calgui relacionar aquesta construcció amb la seva casa forta.

Edifici

El fragment de mur medieval que s’ha conservat fins a l’actualitat és la paret de tramuntana d’unes dependències de Can Vidal. Aquest tros de mur té una longitud de 4 m, una alçada d’uns 5 m i un gruix de 0,80 m. A la part central de la paret vella, hi ha un esvoranc, que és una de les entrades que permeten d’accedir a la cambra que ara fa de pallissa de la masia.

Els murs són formats per còdols, sovint només escapçats a la cara que havia d’anar a l’exterior. Aquests còdols i d’altres pedres petites, que tenen unes mides d’uns 10 cm d’alt per uns 20 cm de llarg, de 20 cm d’alt per uns 25 de llarg, etc., són units amb morter de calç.

Al llarg del mur, podem veure 8 forats, repartits en quatre nivells, que devien servir per a aguantar una bastida, quan es va construir.

Aquesta paret és evidentment difícil de datar. El lloc segurament ja fou habitat des d’èpoques reculades i ben segur a l’alta edat mitjana. Joan Badia creu que pertanyia a una construcció de la baixa edat mitjana. Tot i que és possible que sigui així “de cap al segle XIII”, a causa de les mides tan reduïdes del vestigi conservat és difícil d’assegurar res amb certesa i no creiem que hom pugui rebutjar totalment una datació més antiga.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàg. 58.