Resultats de la cerca

Començà la carrera com a entrenador professional a França, al Rugby Club Plateau 25 1996-2002 Marxà a Itàlia, on entrenà l’Aquila 2003-05 i el Catània 2005-09 Arribà a Catalunya i feu de director tècnic de la Federació Catalana de Rugbi 2009-13, i després fou seleccionador d’Andorra 2013

El 1984 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent de l’Auxerre francès, on jugà durant sis temporades 1984-90, disputà 164 partits com a davanter centre i marcà 45 gols La darrera campanya la feu a segona divisió i aconseguí l’ascens Posteriorment, marxà al Toulon francès 1990-92 i al Racing de Santander 1992-94 i retornà a Catalunya, per jugar a la Unió Esportiva Lleida 1994-95, novament a la segona divisió, on jugà 23 partits Després marxà al Deportivo Alavés Fou internacional sub-21 per França en vuit ocasions

Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del segle V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes

Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003

Durant l’ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial formà part de la resistència Posteriorment cursà medicina a les universitats de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller i París, i el 1953 obtingué el títol i, posteriorment, el doctorat en ciències Especialitzat en hematologia, cap al 1960 desenvolupà l’hemotipologia, mètode per a la identificació d’individus a partir de les característiques sanguínies, precedent de les proves d’ADN, de gran utilitat forense, policial i també per a l’estudi de la genealogia i el moviment de les poblacions Titular de la càtedra d’hematologia a la Facultat de…

Reconegut com un dels primers editors de música de França, arribà a París el 1514 essent només un comerciant de llibres La seva carrera com a editor començà amb la publicació dels llibres litúrgics del Capítol de Noyon Tot i que generalment s’afirma que l’any 1525 l’editor i fabricant de caràcters Pierre Haultin li cedí els seus caràcters tipogràfics, no hi ha res que permeti confirmar aquesta dada, ja que només es té constància que el 1547 Haultin subministrà caràcters tipogràfics a Nicolas Du Chemin La primera edició coneguda d’Attaignant 1527 són les Chansons nouvelles en musique à quatre…

El raïm és tallat amb falçons o veremalls, podadores, ganivets o tisores

El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla de M Karadja i E Gibhando i on obtingué els primers premis de cant i piano Posteriorment amplià la seva formació a Roma Entre el 1940 i el 1949 impartí classes de cant al Conservatori d’Atenes, i més tard es donà a conèixer internacionalment, en especial a França, on, durant els anys cinquanta, interpretà amb èxit obres de compositors del Grup dels Sis El 1954 estrenà la versió completa de L’àngel de foc , de S Prokof’ev Cantà també en l’estrena a França de Wozzeck , d’A Berg El 1970 es retirà i es…

Noble francès Fill únic de l’últim príncep de Condé, Lluís Enric Josep de Borbó-Condé Partí cap a l’exili arran de la Revolució Francesa i combaté en l’exèrcit dels emigrats Després de la dissolució d’aquest exèrcit 1801 es retirà a Ettenheim, al gran ducat de Baden, en país neutral Napoleó Bonaparte, sospitant que complotava contra ell i volent intimidar l’oposició monàrquica, el féu raptar, violant el dret internacional Dut a Vincennes, fou jutjat ràpidament per un consell de guerra i afusellat el mateix dia de la seva arribada L’afusellament constituí un escàndol internacional i separà de…