Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Dieppe
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a l’Alta Normandia, França.
És situada a la vora de la Mànega, on hi ha el port pesquer i comercial És un nucli industrial indústria química, ceràmica, alimentària i construcció naval Entre els seus monuments es destaca el castell, fortalesa construïda per a la defensa contra els anglesos 1433, l’església de Saint-Jacques s XIII al XVI, d’estil gòtic florit, i l’església de Saint-Rémy s XVI i XVII
Jumella
Municipi
Municipi de la comunitat autòmoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe
Càldegues
Càldegues
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 153 m alt) del municipi de la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.
L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que el decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del s XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del s XVII Fou annexat a la Guingueta el 1973 Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d'Oncés
Espinzella
Història
Casa forta situada dins el terme de Viladrau (Osona), a la vall del riu de Mules, entre aquesta vila i Taradell.
Era una vila rural ja el 966 Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan s XII, i des del s XVI fou una masia important l’edifici és gòtic s XIV-XV, amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181 té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella
Sant Salvador d’Estopanyà
Art romànic
És l’actual parròquia de la vila L’inventari dels alous pertanyents a Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, fa esment en les afrontacions d’una terra que tenia aquesta església a la partida de Traspenya, vora la Serra Molt probablement assumí les funcions parroquials al segle XVI quan els Villalpando eren senyors d’Estopanyà i també priors de Roda D’aquesta època data l’actual edifici gòtic, impressionant
La casa forta de la Pedralba (Tagamanent)
Art romànic
Antiga domus o casa forta Petra-Alba , el 1316, situada a la vall del Congost, prop, de la N-152 i d’una moderna zona residencial És un casal que conserva un sector gòtic, bé que molt alterat perquè sofrí incendis el 1476 i el 1654 Des del segle XVII pertanyia als Bru i de Fivaller, refosos avui amb els comtes d’Alba de Liste, actuals propietaris del casal
Bernt Notke
Escultura
Escultor i xilògraf alemany.
És l’escultor més important de la regió bàltica del seu temps, i la seva obra representa el gòtic flamíger en les seves darreres conseqüències Hom li atribueix nombroses obres, bé que moltes són treballs del seu taller, però no personals cal esmentar-ne el Retaule de la Passió de la catedral d’Århus Dinamarca i el Sant Jordi i el drac de l’església de Sankt Nikolai d’Estocolm
René Ducloux
René Ducloux Portalada de Sant Miquel, a Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor francès actiu a Barcelona, anomenat també Rainer de Corts
o mestre Reiner
.
És autor, amb el mestre d’obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona des del 1868 de la Mercè encarregada el 1516 pel futur vicecanceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven Hom el sap actiu a Saragossa el 1559 El cognom apareix també amb la grafia Duclaux
Hans Multscher
Escultura
Pintura
Escultor i pintor alemany.
El 1427 adquirí la ciutadania d’Ulm, on li fou encarregat un retaule per a la catedral El 1437 signà el contracte per a un retaule reliquiari de Wurzach, amb escenes de la Passió i de la vida de Maria, del qual es conserven vuit ales als Staatliche Museen de Berlín És d’un estil allunyat de l’idealisme gòtic i, per influència flamenca, preocupat per caricaturar i popularitzar els personatges
Jaume Gustà i Bondia

Jaume Gusta i Bondia. Firmat per J. Cabanellas.
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1879) i mestre d’obres (1872).
Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina