Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
Georges Millardet
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Deixeble d’Édouard Bourciez i influït per Gilliéron, Rousselot i Grammont, es doctorà amb Études de dialectologie landaise —acompanyats d’un Petit Atlas linguistique d’une région des Landes — i Recueil de textes des anciens dialectes landais Fou professor de filologia romànica i de lingüística general a la Universitat de Montpeller 1911-13 i a la Sorbona 1933-47 Especialitzat en geografia lingüística i gramàtica històrica, acollí amb interès les noves teories lingüístiques Entre els seus nombrosos treballs destaca Linguistique et dialectologie romanes problèmes et méthodes 1923…
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia, geografia i…
Sanudo
Família noble veneciana d’origen incert.
Cinc membres foren duxs de la república Pietro I 887, Pietro II 932-939, Pietro III 942-959, Pietro IV 959-976 i Vitale 978-979 Marco Sanudo 1153 — 1228 es distingí durant la quarta croada en la conquesta de les Cíclades ducat de Naxos Marin Sanudo Venècia ~1270 — ~1343, dit il Vecchio , escriptor, és autor d’un important Opus Terrae sanctae Marin Sanudo Venècia 1466 — 1536 dit il Giovane , cronista, escriví, entre altres, l’obra La spedizione di Carlo VIII 1495 Livio Sanudo 1532 — ~1587 és autor d’una Geografia 1588, en dotze volums, deu de dedicats a l’Àfrica
Albert Gusi Las
Art
Artista visual.
Treballa habitualment des del camp de la fotografia Els seus projectes esdevenen accions individuals o collectives de caràcter interdisciplinari damunt del paisatge El protagonista de la seva obra és el territori, el qual reinterpreta, tensiona o el fa lúdic Entre els seus projectes hi ha Messor les formigues recolleccionistes 2007, Aproximació a una geografia cultural catalana 2007-09, Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà 2008, Itinerari GR Pirineus a la ciutat de Barcelona 2011 El 2010 presentà la seva primera exposició retrospectiva, ""El paisaje en la cabeza'' al Centre d’…
Pál Teleki
Geografia
Història
Polític i geògraf hongarès.
Comte Teleki von Szék Participà, com a ministre d’afers exteriors, en la negociació del tractat del Trianon després de l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys obligà a dimitir el govern d’Imrédy i, designat primer ministre 1939, ordenà l’ocupació de Rutènia Denuncià l’agressió nazi contra Polònia, i combaté les organitzacions pronazis hongareses Se suïcidà en senyal de protesta per l’atac nazi contra Iugoslàvia amb la connivència de l’exèrcit hongarès Com a geògraf té diverses obres de geografia econòmica i política, i executà un bon nombre d’obres de cartografia, especialment…
Santa Seclina (Caldes de Malavella)
Art romànic
A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine
Estudis Universitaris Catalans
Educació i entitats culturals i cíviques
Historiografia catalana
Ensenyament de tipus universitari iniciat el 16 d’octubre de 1903 com una de les conseqüències del Primer Congrés Universitari Català.
En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…
,
esfera terrestre
Cartografia
Representació esfèrica a escala del globus terraqüi.
La primera coneguda és la de Crates ~150 aC, en la qual anticipava els descobriments d’Amèrica i Austràlia en compensar amb tres continents les tres quartes parts de la terra que restaven buides L’esfera feta per Martí Behaim, a Nuremberg, l’any 1492, es basa en la concepció ptolemaica amb afegits trets dels descobriments portuguesos L’esfera terrestre, una de les conquestes més importants de la cartografia, permet, especialment en l’àmbit de l’ensenyament de la geografia bàsica, de comprendre'n els conceptes fonamentals Actualment hom en difon l’ús mitjançant nous materials…
Miscel·lània Cerverina
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre Comarcal de Cultura, creada el 1983 amb una periodicitat anual.
D’ençà el número 13 1999 porta el subtítol Història, economia i cultura de la Segarra És una revista pluricientífica que tracta de divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, sigui en temes d’història, geografia, costums i tradicions o d’altres Hi collaboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de Lleida en general, entre els quals destaquen Josep M Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Miró i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat El primer director de la revista fou Albert Llona…
Centre d’Estudis del Pallars
Historiografia catalana
Entitat amb seu a Tremp, constituïda el 1986, amb l’objectiu de cobrir el buit deixat amb la desaparició de la revista comarcal Escudella-2 i la crítica situació del centre excursionista Societat d’Amics de la Muntanya, únics dinamitzadors culturals de la comarca.
Els seus objectius han estat la coordinació dels estudiosos de la zona, la recuperació del patrimoni cultural pallarès, la collaboració amb altres institucions, la investigació de temes d’àmbit pallarès i la posada a l’abast d’un fons bibliogràfic comarcal També intenta desenvolupar el moviment cultural pallarès, tant amb l’organització de conferències i colloquis com amb la possibilitat de consulta de material didàctic per a mestres Les diferents seccions arqueologia, antropologia/folklore, art, biologia, geografia, geologia, història, llengua/literatura, pedagogia funcionen de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina