Resultats de la cerca
Es mostren 1635 resultats
fum
Química
Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.
Generalment es forma quan la combustió de diferents cossos és incompleta El fum pot contribuir a la corrosió de metalls, pot matar plantes i pot intoxicar persones i animals contaminació atmosfèrica El fum no es produeix necessàriament per combustió, car pot procedir de gotes líquides, com és el cas, en les guerres, de les cortines de fum , molt emprades en tàctica militar per a establir una pantalla d’ocultació entre l’enemic i l’objectiu a amagar per a aquest fi hom empra substàncies fumígenes fumigen Els generadors de fum cremen fòsfor, àcid clorosulfònic, triòxid de sofre,…
Alfred Bernhard Nobel
Alfred Bernhard Nobel
© Fototeca.cat
Química
Químic i industrial suec.
Després d’un llarg període d’estudis als EUA, s’ocupà de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken Els procediments que ell adoptà per a millorar el rendiment i la seguretat de la nitroglicerina el portaren al descobriment de la dinamita 1866 i de la gelatina 1875, i més tard al de la pólvora sense fum o pólvora balística 1888 També patentà procediments de la seva invenció per a la destillació contínua del petroli, un fre automàtic i calderes inexplotables Enriquit per la venda de les patents dels seus explosius…
Raimondo Montecuccoli
Història
Militar
Literatura italiana
General i escriptor militar italià.
Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats,…
Viktor Bout
Política
Traficant d’armes rus.
Fou arrestat a Tailàndia el 2008 i extradit als Estats Units el 2010, on fou jutjat per delictes de terrorisme i tràfic d’armes amb les FARC El 2 de novembre de 2011 fou condemnat per un jurat d’una cort federal a Nova York per conspiració per a assassinar ciutadans i oficials nord-americans, traficar amb míssils antiaeris i proveir d’armes una organització terrorista És considerat un dels principals traficants d’armes del món durant les dècades de 1990 i 2000, durant les quals hauria enviat armes des d’Europa de l’Est Bulgària, Moldàvia i Ucraïna a les guerres d’Àfrica Libèria i Angola i a l…
Pedro de Valdivia
Història
Conqueridor extremeny.
Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes i el 1543 anà a Amèrica Oficial de Francisco Pizarro, combaté els almagristes i dirigí una expedició a Xile 1540 fundà Santiago de la Nueva Extremadura 1541 i fou nomenat governador i capità general de Nueva Extremadura Vencé la resistència del seu rival, Pedro Sancho de la Hoz, i sufocà una revolta d' encomenderos Participà en les guerres civils peruanes i, malgrat el seu pizarrisme, ajudà el virrei La Gasca a vèncer Xaquixaguana 1548 En canvi d’això fou confirmat governador de Xile Fundà les ciutats de Concepción, La Imperial, Valdivia…
Tirteu
Literatura
Poeta elegíac grec.
D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge,…
Berenguer d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…
arquitectura efímera

Atomium (Brussel·les), exemple d'arquitectura efímera que ha perdurat en el temps
© Danbreckwoldt /Dreamstime.com
Arquitectura
Construcció arquitectònica, generalment de formes avantguardistes, dissenyada per a una funció determinada durant un període de temps concret.
Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes…
Novi Pazar
Ciutat
Ciutat de Sèrbia.
Situada a la vall del riu Raška, a l’emplaçament de l’antiga ciutat de Rascia Centre principal de la Sèrbia antiga, al segle XV fou conquerida pels turcs Coneguda pels austríacs arran de l’ocupació de Bòsnia i Hercegovina per la monarquia austrohongaresa 1878, poc temps després tornà a poder del soldà de Turquia El tractat de Bucarest 1913, signat després de les guerres balcàniques 1912 i 1913, tornà la ciutat a Sèrbia, que el 1945 esdevingué una de les sis repúbliques de la República Popular Federativa de Iugoslàvia En resten els banys romans i l’església de Sant Pere, del segle IX, una de…
Cambrai
Ciutat
Ciutat del Cambrésis, a la regió administrativa francesa de Nord Pas-de-Calais, departament del Nord, vora el riu Escalda.
Tenen llarga tradició les indústries tèxtils és conegut un tipus de teixit de cotó amb el nom de cambrai altres indústries són les alimentàries Nucli comercial, posseeix un actiu port fluvial La ciutat, molt castigada per les dues guerres mundials, conserva la catedral segle XVIII, refeta al XIX, l’església de Saint-Géry segle XVIII, l’antiga porta del palau episcopal 1623 i un notable beffroi segle XV Correspon a l’antiga Cameracum romana bisbat des del segle VI arquebisbat des del 1559, els bisbes foren senyors, des del segle X, del comtat de Cambrai , erigit al segle XVI en ducat Formà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina