Resultats de la cerca
Es mostren 5206 resultats
Isma‘īl Paixà
Història
Khediv d’Egipte (1863-79), fill d’Ibrāhīm Paixà i successor de Sa‘īd.
La seva política, encaminada a aconseguir una major autonomia i un major progrés d’Egipte, fou, econòmicament, desastrosa el soldà hagué de vendre les accions de la Companyia del canal de Suez 1875 i fou obligat, per la intervenció d’una comissió europea de control financer, a abdicar a favor del seu fill Tawfīq
Mawlāy ‘Abd al-Ḥafīẓ
Història
Soldà del Marroc (1907-12).
Fill de Mawlāy Ḥasan, assolí el poder en revoltar-se contra el seu germà ‘Abd al-'Azīz Repetits desordres l’obligaren a sollicitar la intervenció francesa i a acceptar-ne el protectorat Sis mesos després hagué d’abdicar a favor d’'Abd al-'Azīz Residí a Barcelona 1914-18, on Guimerà li dedicà un himne
Nereu
Mitologia
Divinitat grega, fill del Pont i de Gea, pare de les nereides i protector de la mar en calma.
Era representat com un vell, i hom li atribuïa dots profètics, motiu pel qual fou consultat per Paris i Hèracles Es negà a donar consell a aquest darrer per a trobar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides, i es transformà repetidament, fins que hagué de cedir davant els seus valerosos estratagemes
Jean-François Coche
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i catalanòfil francès.
Estudià agronomia i aprengué català per correspondència L’any 1977 obrí a París la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatura catalana i occitana i en llibres de temàtica relacionada La llibreria hagué de tancar l’any 2011 per dificultats econòmiques i manca de suport institucional L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi
Convinença dels Cavallers de Catalunya
Història
Unió dels cavallers de Catalunya constituïda l’any 1370, amb l’aprovació reial, per fer cara a l’alta noblesa.
Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet
comtat de Floridablanca
Història
Títol concedit el 1773 a José Moñino y Redondo
.
El 1809 la Junta li annexà la grandesa d’Espanya a favor de la segona titular i neboda del primer, María Vicenta Moñino y Pontejos, la qual, en heretar el marquesat de Casa Pontejos, hagué de cedir el comtat al seu nebot José María de Castillejo y Moñino, els descendents del qual encara el conserven
Pavel Nikolajevi Mil’ukov
Història
Política
Polític rus.
Dirigent dels cadets , fou ministre d’afers estrangers del govern provisional març del 1917, però la seva política de continuar la guerra fent costat als aliats provocà una oposició popular i hagué de dimitir S'exilià a França i publicà, en collaboració amb Ch Seignobos i L Eixenmann, una història de Rússia 1932-33
Sant Onofre de Quart
Barri
Barri de Quart de Poblet (Horta del Sud), a l’W de la vila, al voltant de l’ermita de Sant Onofre.
El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic 29 de juny
Tekrur
Geografia històrica
Antic regne negre format al territori del baix Senegal.
Al segle X s’hagué de sotmetre a l’imperi de Ghana fins que passà a formar part de l’almoràvit segles XI-XII, època en què la seva població fou islamitzada Al començament del segle XIX el membre de la tribu tekrur Usmanu dan Fodio aconseguí la creació de l’imperi de Sokoto
Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina
© Fototeca.cat
Història
Segon comte de Santa Coloma ( Dalmau III de Queralt ) i baró de Ponts.
Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d’Itàlia, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina