Resultats de la cerca
Es mostren 2157 resultats
mitja guadanyeria
Dret català
Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran.
Segons la qual els cònjuges, i a voltes també pares i fills o persones estranyes, es comprometien a pagar per parts iguals els deutes procedents del règim de la casa, i a partir-se els guanys i els augments, si no hi havia fills en morir algun dels contraents És recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic conjugal de comunitat limitada de béns, que només existeix si expressament es pacta en capítols matrimonials però també permet que se celebri entre persones que no són cònjuges, d’acord amb els precedents històrics
Abdülhak Hâmit
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic turc.
Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova…
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda
Literatura catalana
Escriptora.
Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del…
Joan Vicens i Cots
Pintura
Pintor.
Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení
Faust Morell i Bellet
Pintura
Pintor.
Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid
Stanisław Wyspiański
Pintura
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta i pintor polonès.
Reformador del teatre i influït per JSłowacki, tractà diversos temes, en els quals el símbol poètic i dramàtic assumeix un paper primordial, com en els seus drames històrics Bolesław Śmiały , ‘Bolesław l’ardit’, 1900, de l’antiguitat Akropolis , 1904, morals Sędziowie , ‘Els jutges’, 1907 Klątwa , ‘L’anatema’, 1899 i sobre l’alliberament nacional, potser el grup més important Wesele , ‘Les noces’, 1901 Warszawianka , ‘La Varsoviana’, 1898 Noc listopadowa , ‘Una nit de novembre’, 1904 Wyzwolenie , ‘L’alliberament’, 1903 El seu teatre representà una síntesi entre el classicisme…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Història
Erudit.
Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia…
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…
El Fénix
Setmanari
Setmanari en castellà publicat a la ciutat de València del 8 de juny de 1844 al 18 de novembre de 1849, en quatre etapes separades i de numeració distinta.
Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…
Teodor Creus i Coromines
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà estudis històrics, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia , de la qual era membre, i a La Renaixença , i diverses monografies Guía del monasterio de Santas Creus , 1884 El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú , 1886 Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña , 1888
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina