Resultats de la cerca
Es mostren 2144 resultats
Stanisław Wyspiański
Pintura
Literatura
Teatre
Dramaturg, poeta i pintor polonès.
Reformador del teatre i influït per JSłowacki, tractà diversos temes, en els quals el símbol poètic i dramàtic assumeix un paper primordial, com en els seus drames històrics Bolesław Śmiały , ‘Bolesław l’ardit’, 1900, de l’antiguitat Akropolis , 1904, morals Sędziowie , ‘Els jutges’, 1907 Klątwa , ‘L’anatema’, 1899 i sobre l’alliberament nacional, potser el grup més important Wesele , ‘Les noces’, 1901 Warszawianka , ‘La Varsoviana’, 1898 Noc listopadowa , ‘Una nit de novembre’, 1904 Wyzwolenie , ‘L’alliberament’, 1903 El seu teatre representà una síntesi entre el classicisme…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Història
Erudit.
Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia…
Adelardo López de Ayala y Herrera
Història
Política
Teatre
Polític i dramaturg.
Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…
El Fénix
Setmanari
Setmanari en castellà publicat a la ciutat de València del 8 de juny de 1844 al 18 de novembre de 1849, en quatre etapes separades i de numeració distinta.
Fundat per Rafael Carvajal, en foren collaboradors destacats Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas, Josep MZacarés, Vicent Boix i Ricart, Ramon Ferrer i Matutano, Pelegrí Garcia i Cadena, etc Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos collaboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” 3 de setembre de 1848 — 8 d’abril de 1849 Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novelles…
Alfred Figueras i Sanmartí
Pintura
Pintor.
Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses
Bartomeu Maura i Montaner
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a Mallorca i a Madrid Fou director artístic de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre des del 1893, gravador primer del Banc d’Espanya i acadèmic de San Fernando Féu nombroses medalles commemoratives d’efemèrides oficials Guanyà, entre altres premis, dues primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid, amb un gravat de Las lanzas , de Velázquez 1876, i amb un autoretrat del mateix pintor 1901 El seu germà Francesc Maura i Montaner Palma, Mallorca 1857 — 1931 estudià a Mallorca, Madrid i Roma, i pintà temes històrics i anecdòtics També era germà d…
Ermengol Marquès
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
,
József Szathmári
Teatre
Dramaturg hongarès, més conegut pel nom d’Ede Szigligeti.
Actor del Teatre Nacional de Budapest, n'arribà a ésser director Excellent coneixedor de l’escena i autor prolífic, excellí sobretot en els drames populars dels quals fou el creador, amb inclusió de música i cançons i mescla d’elements tràgics i humorístics Cal destacar-ne, entre altres obres, Szököltt katona ‘El desertor’, 1843, Két pisztoly ‘Dues pistoles’, 1844, Csikós ‘El pastor’, 1846 i Cigány ‘El gitano’, 1853 Escriví també drames històrics, com A trónkereso ‘El pretendent al tron’, 1868, i comèdies, com Rózsa ‘Rosa’, 1840, que obtingué el gran premi de l’acadèmia, Liliomfi…
Antoni Casanova i Estorach
Pintura
Pintor.
Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la Diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona
El Contemporani
Historiografia catalana
Revista patrocinada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i publicada per l’Editorial Afers entre Catarroja i Barcelona, amb una periodicitat bianual.
Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina