Resultats de la cerca

Doctorat en medicina a Copenhaguen 1890, el 1903 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia per les seves investigacions sobre els raigs ultraviolats i llurs aplicacions terapèutiques És el fundador de la moderna fototeràpia

Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud…

Formada a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC, es graduà en direcció 2004 amb el curt L’última polaroid Debutà amb el llargmetratge Tres dies amb la família 2009, basat en l’experiència de la mort del seu avi, pellícula de la qual escriví també el guió Per aquest film, el 2013 guanyà els premis Gaudí a la millor direcció i a la millor pellícula, i el Goya al millor director novell Al juliol del 2013 estrenà Tots volem el millor per a ella L’any 2014 obtingué el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya Després del curt 2015 La inquilina…

Vida i obra La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses Després d’una breu estada a Veneçuela 1952-56, en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir 1963-64, codirigida amb Romà Gubern La intervenció de la Censura en l’escena final de la pellícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana 1965-66,…

L’extensió total és de 600 km 2 , i el formen 63 illes molt petites, 39 de més grans i 81 illots La població més important és San Miguel, a l’illa del Rey La principal activitat és la que ha donat nom a les illes la indústria perlera Producció fruitera

Participà en la revolució del 1848 fou membre del comitè de la rue Poitiers i ministre de l’interior 1850 i d’afers estrangers 1851 Representà, dins el marc de la revolució, l’ala burgesa i conservadora, oposada als intents socialistes de Louis-Auguste Blanqui i de Louis Blanc es distingí per la seva defensa aferrissada de la llei restrictiva del sufragi universal Participà en el cop d’estat que portà Napoleó III al poder 1851, i es convertí en president del consell d’estat del nou règim 1852-63 més tard fou ministre encarregat de justícia i cultes 1863-69

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Consta d’unes 40 illes petites, amb una llacuna central Ha estat escenari, des del 1946, de proves nuclears 3 bombes atòmiques el 1948 i 4 el 1951, i una bomba d’hidrogen el 1952

S'estén entre Grenada, de la qual depenen les illes meridionals, i Saint Vincent, de la qual depenen les septentrionals Carriacou 33 km 2 n'és l’illa més gran El producte principal és el cotó