Resultats de la cerca
Es mostren 3134 resultats
José Rodríguez Vázquez
Futbol
Futbolista.
A l’abril del 1910 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Club Fortuna Davanter centre, jugà amb el Barça durant quasi tres anys i disputà 62 partits i marcà 59 gols Fou capità de l’equip Guanyà un Campionat de Catalunya 1911, dos d’Espanya 1910, 1912 i la Copa dels Pirineus Orientals 1910, 1911, 1912 Al novembre del 1912 emigrà a l’Argentina i Xile
Raimon Blancafort Costas
Automobilisme
Periodisme
Pilot automobilístic i periodista.
Conegut com Raymond Copilot de Javier Brugué, quedà tercer en el Campionat d’Espanya de Rallis 1972 Fou membre del Club 600 Començà com a redactor en la revista Fórmula 1974-76 S’incorporà al Mundo Deportivo 1975-90 com a encarregat de la secció de motor i compaginà aquesta feina amb el treball a Solo Auto Actual 1987-90 També ha collaborat amb Motorauto i Auto-Hebdo
Miquel Sitjà Soler
Futbol
Futbolista.
Començà la Unió Esportiva Figueres 1966, i passà després al Condal, on jugà tres temporades 1967-70, i al Barcelona Atlètic 1970-71 Posteriorment s’incorporà a l’Elx, on actuà com a davanter centre i extrem esquerre 1971-80, en 232 partits, en els quals marcà 47 gols Amb aquest equip debutà a primera divisió al setembre del 1973, i jugà 145 partits en la màxima categoria
Òscar Serrano Rodríguez
Futbol
Futbolista.
Inicià la seva trajectòria al Vilobí, el Guíxols i la Unió Esportiva Figueres 2002-04, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà a l’agost del 2004 Durant aquesta temporada disputà 30 partits de Lliga, com a migcampista de banda La temporada següent marxà al Racing de Santander, on disputà 177 partits durant set temporades 2005-12 Després d’una greu lesió s’incorporà al Llevant 2012
Jordi de Vallés Tena

Jordi de Vallés Tena
ARXIU J. DE VALLÉS
Espeleologia
Espeleòleg i documentalista.
S’inicià el 1972 al Grup Spelunca OJE de Barcelona El 1976 s’incorporà al Grup d’Investigacions Espeleòlogiques del Club Excursionista de Gràcia i fou cofundador de l’Espeleo Club de Gràcia 1979 Efectuà exploracions al massís pirinenc d’Arañonera, a l’Aragó, i també a Cantàbria A Catalunya portà a terme diverses topografies i treballs de catalogació de cavernes Elaborà el Catàleg espeleològic de Catalunya 2008
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
desgasament
Química
Acció de desgasar l’aigua d’alimentació de les calderes de vapor o destinada a processos químics.
Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent
doxologia
Cristianisme
Fórmula litúrgica primitiva d’ús jueu i cristià que expressa una lloança i glorificació de Déu o de la Santíssima Trinitat.
El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies
Francesc IV de Mòdena
Història
Duc de Mòdena i de Reggio (1814-46).
Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla
Francesc Farreras i Ricart
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls.
Es formà a Tenerife i a Madrid Collaborà amb Miguel Fisac al Teologado d’Alcobendas Madrid, 1955 Després es dedicà a l’art no-figuratiu Utilitzà sovint la tècnica del collage Posteriorment, incorporà el relleu a les seves composicions, a vegades de grans dimensions aeroport de Barajas, 1982 Residí a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d’Europa, els EUA i el Japó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina