Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de Ginebra i posteriorment es traslladà a París, on es perfeccionà amb Olivier Messiaen Membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric a partir del 1956, posteriorment en fou oboè solista Els seus interessos musicals s’encaminaren cap a la música antiga A més a més d’esdevenir un excellent intèrpret de flauta de bec, fundà l’Ensemble Ricercare El 1964 començà a impartir classes d’oboè barroc a la Schola Cantorum de Basilea i posteriorment també feu classes de flauta de bec al Conservatori de Zuric Enregistrà el Concert per a oboè KV 314 de WA Mozart sota la direcció…

Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i…

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS Bach, el 1969…

Fou alumne del Conservatori de Besançon i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb André Navarra, Joseph Calvet i Jean Hubeau Del 1977 al 1990 fou violoncel solista de l’Orquestra Filharmònica de Ràdio França, i posteriorment també de l’Orquestra de París, dirigida per Daniel Barenboim El 1990 fou contractat com a violoncel solista de l’Orquestra Nacional de Bordeus És professor del conservatori d’aquesta ciutat A més de les seves actuacions com a solista, és un intèrpret habitual de música de cambra al costat de Roland Daugareil i Tasso Adamopoulos, amb els quals ha format…

Estudià música amb la seva mare, la pianista Ada Estades, i amb la seva tia, la guitarrista Olga Pierri, i perfeccionà la seva tècnica a l’Institut Nacional de Musicologia de Montevideo amb Guido Santórsola Obtingué diversos premis a l’Amèrica del Sud i, posteriorment, a Europa, on rebé el primer premi de la divuitena edició del Concurs Internacional de Ràdio França, a París Debutà a Nova York el 1978 i a Berlín el 1983 Ha fet gires per Europa, Àsia i Amèrica, incloses diverses actuacions a Barcelona, Madrid i Sevilla Ha tocat al costat d’artistes com Astor Piazzola o Frank Peter Zimmermann i…

Tocà la guitarra amb grups locals de Três Pontas, la ciutat on cresqué Començà a ser conegut quan una de les seves cançons, Cançâo do Sal , obtingué èxit en la veu d’Ellis Regina, l’any 1966 L’any següent llançà definitivament la seva carrera com a intèrpret al Festival Internacional de Cançó del Brasil El 1972, juntament amb poetes i lletristes, enregistrà l’àlbum doble Clube da esquina , amb temes que obtingueren gran èxit, especialment Cravo e canela Ha enregistrat més de trenta àlbums i ha collaborat amb molts artistes brasilers de jazz i pop, com Airto Moreira, Sarah Vaughan, Wayne…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent Garden de…

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…

Debutà a Madrid el 1857 interpretant el paper de Jorge de la sarsuela Marina En aquest paper pogué desplegar totes les seves qualitats vocals i aconseguí un èxit rotund, de manera que, des de llavors, fou considerat el millor intèrpret de Marina arreu on la cantà, fins i tot en terres americanes A Madrid conegué el productor teatral i llibretista Luis de Olona, amb la companyia de sarsuela del qual actuà al Teatre Principal de Barcelona el 1861 En aquesta ciutat tingué una bona acollida i hi romangué fins el 1863, any de la mort d’Olona El 1864 retornà a Madrid contractat pel…

Debutà el 1870 amb Poliuto després d’haver estat membre del cor al Teatro Regio de la seva ciutat natal A partir del 1874 es convertí en un dels tenors més sollicitats dels teatres italians, i el 1877 debutà a la Scala de Milà amb L’Africana També cantà en teatres d’Anglaterra i dels Estats Units Posseïdor d’uns extraordinaris dots d’actor, fou l’escollit per a l’estrena d' Otello Verdi a la Scala de Milà, el 1887 Fou un brillant intèrpret del paper titular d’aquesta òpera, que cantà sovint dins i fora d’Itàlia, sempre amb gran èxit Participà igualment en les estrenes d’òperes d…