Resultats de la cerca

Entre els seus representants més notables figuren Benedetto Odescalchi , papa amb el nom d’Innocenci XI, i el seu nebot Livio Odescalchi , príncep de l’imperi Romanogermànic Roma ~1652 — 1713, que comprà el ducat de Bracciano als Orsini, fou nomenat gran d’Espanya per Carles II i intentà 1697 d’ésser elegit rei de Polònia a la mort de Joan III Sobieski

Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389

Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III

Intentà la renovació actualitzada del teatre en vers, tot decantant-se sovint pels temes històrics, i fou també autor de llibrets de comèdies musicals Són notables What Price Glory ‘El preu de la glòria’, 1924, Elizabeth the Queen 1930, Winterset 1935, Key Largo 1940, on tractà la Guerra Civil Espanyola, Joan of Lorraine 1947 i Anna of the 1000 Days 1949

Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians

Fou legat en les temptatives de pau entre França i Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys 1422-23 i 1431, al concili de Basilea, on intentà, sense èxit, de retornar els pares conciliars a l’obediència d’Eugeni IV 1433-36, i a la dieta de Nuremberg per a la reforma d’Alemanya 1438 al retorn de la qual morí

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

Fill d’Andrònic IV i net de Joan V Paleòleg, el 1390 intentà d’enderrocar aquest amb l’ajut del soldà turc Baiazet I, però fou derrocat pel seu oncle Manuel II Tanmateix, en anar-se’n aquest a Europa per demanar ajut contra els turcs 1399, ocupà el tron La desfeta de Baiazet a Ancira el 1402 provocà la seva caiguda

Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907

Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i…