Resultats de la cerca

Centrecampista, jugà amb el Belfast Celtic, el Sheffield Wednesday i el Hull City Entre el 1914 i el 1919 jugà amb el Manchester City Durant aquesta etapa hom l’involucrà en un escàndol d’apostes entre el seu equip i el Liverpool, del qual, tanmateix, fou absolt Posteriorment tornà a Irlanda, on jugà amb la selecció i inicià una trajectòria com a entrenador El 1922, per motius desconeguts, anà a l’Estat espanyol, on entrenà successivament el Racing de Santander 1922-29, el Real Oviedo 1929-31 i el Betis, amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1935 Aquest any mateix fitxà pel Futbol Club…

Especialitzat en mecànica de fluids, en fou professor a la Faculté des Sciences de París des del 1932 Publicà Les sciences exactes 1930, Cours de mécanique des fluides 1936 i Les grandes machines mathématiques 1950

Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de…

Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique 1795 de París Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur 1822 Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica anàlisi de Fourier Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826

Sostingué que les malalties eren secundàries a una inflamació de l’aparell digestiu, i ellaborà una teoria broussaisme segons la qual gairebé l’únic tractament eren les sagnies

Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer

Treballà a l’Observatoire de París i es distingí pels treballs sobre anàlisi teoria de funcions i per les investigacions en astronomia

Premi de Roma del 1859 Representant típic del monumentalisme del tercer quart del s XIX, és autor de la font monumental de Rouen 1879, amb l’arquitecte Perthis, i de peces anecdoticosimbòliques, com La dama del paó 1890, escola de belles arts, Tolosa, tot i que en alguna obra, com Victor Hugo Théâtre Français, París, arribà a solucions similars a les de Rodin Fou mestre de Bourdelle i de Clarà

Fou membre de la Convenció, del Consell dels Cinc-cents i tribú A Tableau de la littérature française de 1789 à 1808 1816 defensà el neoclassicisme Havia obtingut un gran èxit durant la Revolució francesa amb les tragèdies Charles IX 1789, Henri VIII 1791, Caïus Gracchus 1792, Fénelon 1793, etc Es defensà de l’acusació d’haver traït el seu germà a Épître sur la calomnie 1797, i compongué la lletra, entre altres, del Chant du départ

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27