Resultats de la cerca

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…

Doctor en medicina Un dels més consciençosos tractadistes de l’art renaixentista i barroc a Múrcia i el País Valencià Trobà la partida de naixement de Pedro de Orrente i les de baptisme de Nde Villacís i NSalcillo Té treballs sobre Nicolas de Bussy, Mateu Gilart, Andrés de Llanos, Salcillo, etc Collaborà al volum quinzè d' A History of Hispanic Painting , de CRPost Fou membre corresponent d’acadèmies de Madrid, Sevilla i València i de la Hispanic Society de Nova York i membre d’honor d’acadèmies de Còrdova, Burgos, Roma, Nàpols, Salern i Catània Collaborà, entre altres publicacions, a “…

Estudià al conservatori de Madrid i fou deixeble de Ruperto Chapí A partir del 1887 dirigí l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid Escriví un centenar d’obres escèniques, alguna de les quals en collaboració amb Joaquín Valverde fill Era conegut com a mestre Torregrossa

Carlí, prengué part en la tercera guerra dinàstica havent tornat a València d’un breu exili a França, collaborà als periòdics El Tradicional 1888-89 i La Lealtad 1885-87, fou propietari del setmanari El Centro 1892 i fundà La Lucha 1892 Ocupà càrrecs municipals

Estudià a Barcelona Fou catedràtic de dret administratiu de les universitats de Santiago de Compostella 1945-61 i de Madrid 1961 El 1956 fou nomenat secretari tècnic de la presidència del govern espanyol, el 1958 procurador a les corts i el 1962 comissari del pla de desenvolupament, càrrec en el qual elaborà els successius plans, des del 1965, amb el grau de ministre sense cartera Membre de l’Opus Dei, fou considerat un dels principals tecnòcrates que, vinculats a aquesta institució, formaren part dels governs de 1965-69 i 1969-73 El 1973 fou nomenat ministre d’afers estrangers, però cessà en…

Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid

Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas editat per…

Deixeble —i després membre— de l’Academia de San Fernando de Madrid Fou pintor de cambra Autor de Sagrada Família i Natura morta Academia de San Fernando, del quadre Natures mortes El Escorial, Casita del Príncipe, dels gravats del Quixot del 1797 i de les làmines de Cartilla de principios de dibujo, Varones ilustres, Colección de estatuas de antiguo i Figuras anatómicas

Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts estudis de caràcter psiquiàtric, relacionats amb la…

Fou doctor en ambdós drets i lloctinent del justícia major d’Aragó Fou secretari d’Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona —sobre la biblioteca del qual publicà una Noticia 1586, canonge de la catedral de Tarragona i, el 1605, canonge electe de la de Saragossa, càrrec del qual no arribà a prendre possessió Fou bibliotecari de Felip III de Castella