Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Partido Sindical Laborista
Partit polític
Partit fundat al setembre de 1935 a Barcelona.
Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident
Nicolás Böhl de Faber
Història
Erudit alemany.
Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832
unitat accentuable
Lingüística i sociolingüística
Cada un dels segments d’una unitat accentual que són posats en contrast entre ells per mitjà de l’accent.
En la majoria de les llengües, i entre elles el català, la unitat accentuable coincideix amb la síllaba anomenada tradicionalment síllaba tònica, però en un petit nombre de llengües, entre elles el grec clàssic, la unitat accentuable és, o pot ésser, la mora
ducat de Solferino
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya el 1716 a Francesco Gonzaga (mort el 1757), príncep de Castiglione i del Sacre Imperi, cavaller del Toisó d’Or.
Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…
José Risueño
Escultura
Pintura
Pintor i escultor andalús.
Seguí la tradició d’ACano, del qual fou deixeble, de Pde Mena i dels Mora En els seus quadres Esposalles de Santa Caterina i Coronació de Santa Rosalia catedral de Granada, d’un moderat barroquisme, es nota la influència de l’escola de Rubens
Miquel Ambrosio Zaragoza
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics conegut pel nom d’Ambrós.
Estudià magisteri fins el 1939 i després de la Guerra Civil Espanyola es dedicà un temps a feines del camp en l’explotació familiar El 1946, després de treballar durant uns quants mesos per l’Editorial Valenciana amb el còmic de la seva creació El guerrero del antifaz , es traslladà a Barcelona, on collaborà amb el guionista Frederic Amorós en dues sèries d’èxit El Caballero Fantasma i El Jinete Fantasma Contractat a la primeria dels anys cinquanta per l’Editorial Bruguera, des de l’any 1956 treballà amb el guionista Víctor Mora en les aventures d’ El Capitan Trueno , sèrie que…
Revista H.P.
Automobilisme
Suplement de l’Anuario Automovilista de España publicat a Barcelona entre el 1949 i el 1977.
Escrita en castellà, s’inicià amb el títol d’ HP Estava dedicada al món de l’automòbil i incloïa notícies d’automobilisme i motociclisme esportius Fou dirigida per César Mora, i tingué la collaboració de Lluís Dupré, entre d’altres De periodicitat bimestral, el 1969 adoptà el títol definitiu
Torre d’en Segur (Tarragona)
Art romànic
Aquesta torre és situada dalt del promontori on s’inicia la platja de la Móra Documentalment, fins avui no se sap res d’aquesta torre, la qual sembla que fou utilitzada com a guaita del castell de Tamarit i que hom creu existent des de la primera meitat del segle XII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina