Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
campaneta
Campaneta per a actes litúrgics
Religió
Campana petita, amb mànec, d’ús manual, emprada per a cridar l’atenció dels assistents a determinades cerimònies litúrgiques o en certs actes públics.
És emprada des del segle XII, quan hom introduí l’elevació durant la missa, i també per a assenyalar el pas del viàtic pels carrers de les poblacions
tennis
Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…
raspador
Oficis manuals
Instrument constituït per una petita fulla d’acer afilada disposada a l’extrem d’un mànec, emprat especialment per a esborrar coses escrites o dibuixades.
paleta
Nom genèric de diversos estris o eines, de fusta o metàl·lics, relativament petits, generalment de forma plana i ampla i proveïts de mànec relativament curt.
agulla d’enllardar
Agulla grossa proveïda d’un mànec, acabada en un cos semicilíndric, on és col·locada una llenca de cansalada, greix, etc, per a farcir la carn.
brunyidor
brunyidor
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina o estri (martell de cap pla, pedra d’àgata, punta d’acer amb mànec, raspall, corró recobert de guarnició, etc) emprat per a brunyir.
brotxeta
Diferents models de brotxeta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Brotxa petita que té els pèls reunits, sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
Antigament tenien el diàmetre dels pinzells fets amb canó de ploma i eren construïdes emprant el mateix tipus de pèl que aquells o amb un altre de més dur, com el de les brotxes Actualment, llevat d’algun cas especial, han estat substituïdes per pinzells amb virolla metàllica
celleta
Música
Peça de vori o de banús, situada a l’extrem del mànec d’un instrument cordòfon, per sobre de la qual s’estenen les cordes.
cítara
Música
Terme aplicat a diversos instruments cordòfons del gènere cítara sense mànec, és a dir, amb cordes diferents i de llargada fixa per a cada nota.
S’anomenen així malgrat la confusió que pot comportar respecte a la categoria de classificació vegeu cítara1 A més de ser un terme alternatiu per a designar el cistre, serveix per a denominar dos grups d’instruments els derivats de l’antiga kithara grega i els instruments ètnics construïts amb una taula harmònica sobre la qual es fixa un joc de cordes paralleles Aquests tipus d’instruments ètnics es troben gairebé en totes les cultures tradicionals d’Europa, Àfrica i Àsia Enmig d’aquesta gran varietat, els instruments més significatius són la cítara de vara, amb les cordes esteses al llarg d…
cordal
Cordal del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, generalment els cordòfons amb mànec, peça solta on es fixen els extrems de les cordes de la banda oposada a les clavilles.
Sol ser d’una fusta dura i resistent, banús o xicranda, per poder suportar la tensió del cordam Travat de diferents maneres a la caixa de l’instrument, és lleugerament corbat, seguint la forma del pont per repartir la pressió de les cordes sobre aquest de manera més uniforme Té unes petites perforacions per a lligar-hi les cordes Alguns cordals, com el dels violins, es lliguen amb una baga a un botó d’altres es traven amb una peça de fusta, fixada a la caixa, que els travessa En els instruments de la família dels violins, s’hi afegeixen diferents mecanismes per ajustar l’afinació, anomenats…