Resultats de la cerca

La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important…

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè…

Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de…

Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8

Fou professor mercantil i empresari Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1955-64, procurador a les Corts franquistes 1964-77, delegat nacional d’Educación Física y Deportes 1967-70, president de la Diputació de Barcelona 1973-77 i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia 1977-81 Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990 entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat Practicà esports com la boxa, el futbol o l’hípica, però s’interessà…

Format musicalment al seminari de Cadis, exercí de mestre de capella en diverses institucions eclesiàstiques d’Extremadura i de Castella a la seu de Còria Càceres, al monestir de San Pablo de Zamora i a la seu de la ciutat, i finalment obtingué el preuat càrrec de mestre de capella a la catedral metropolitana i primada de Toledo, on treballà des del principi de setembre del 1663 fins a la seva mort La seva obra fou donada a conèixer per Higini Anglès en el seu estudi de l’arxiu de la catedral de Valladolid, el 1948

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

A set anys entrà d’escolà al monestir de Sant Jeroni de Barcelona, on estudià sota el mestratge del pare Marsal, mestre d’orgue i contrapunt Poc temps després fou organista a Martorell, i després a Badalona Concursà contra Parera i Gotós per a la plaça d’organista i mestre de capella de Vinaròs, mostrant un gran coneixement en contrapunt, composició i també en el domini del violí i l’orgue De Vinaròs estant compongué abundant repertori religiós, en el qual destaquen nou lamentacions, diverses misses, misses pastorils, misses de glòria, repertori instrumental i peces…

Estudià a la normal de Girona i collaborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre , i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre Conseller de sanitat i assistència juliol-setembre…