Resultats de la cerca

Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic “l’home és la mesura de totes les coses” que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral Hom en conserva breus fragments

Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles” Els Marges , 49

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Els quatre yuga anomenats Kṛta, Tretā, Dvāpara i Kali, d’acord amb un joc de daus indi constitueixen un mahāyuga , i 2 000 mahāyuga formen un cicle còsmic bàsic kalpa Cada yuga és més curt que l’anterior, i es caracteritza per una minva física i moral L’actual yuga és Kali, el darrer i més degenerat, que s’inicià l’any 3102 aC i durarà 432 000 anys, al final dels quals el món serà destruït i tornarà a començar el cicle

La causa d’aquesta incapacitat, que, d’altra banda, no impedeix la fecundació, pot ésser una anomalia anatòmica, en alguns casos provocada clitoridectomia, però generalment és psíquica una experiència afectiva desgraciada, por a l’embaràs, etc o moral en certs ambients l’interès de la dona pel plaer sexual ha estat considerat una pertorbació malaltissa o un vici o la manca d’informació sexual i el desconeixement de la fisiologia femenina mantingut per una visió merament reproductiva de la sexualitat

És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu El mot fou emprat per primera vegada pel teòric francès Roger de Piles 1635-1709 en la traducció ampliada del llibre L’art de la pintura de Du Fresnoy Té dos vessants una nova perspectiva i un aspecte intellectual i moral seguit per les escoles tenebristes de la Contrareforma Partint del sfumato cinccentista es donà en el manierisme, i assolí la seva plenitud com a tècnica al llarg dels s XVII i XVIII

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen