Resultats de la cerca

Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta

Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

D’origen borgonyó, acompanyà Bonifaci de Montferrat en la quarta croada En ésser proclamat aquest rei de Tessàlia, Ot rebé la senyoria d’Atenes i Beòcia amb el títol de megaskyr ‘gran senyor’ Mort Bonifaci 1207, reconegué com a senyors l’emperador de Constantinoble i, més tard, el príncep d’Acaia, el qual li donà en feu Nàuplia i Argos Tornà al seu país, on degué morir vers el 1234 Fou succeït pel seu nebot Guiu I d'Atenes

Ministre de l’interior 1963 i vicepresident del consell 1964, a partir del cop d’estat baasista del febrer del 1966 acumulà successivament les funcions de president de la República, cap del govern i secretari general del seu partit, malgrat les lluites fraccionals al si d’aquest, fins que al novembre del 1970 una nova revolta el desposseí de tots els càrrecs en benefici del general Hāfiz al-Assad i fou empresonat fins pocs mesos abans de morir

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Derrotà Catilina prop de Fiesole i, a Hispània, com a legat de Pompeu 54-49 aC, combaté Cèsar en la campanya d’Ilerda fins que fou derrotat i hagué d’abandonar la província En morir Pompeu, fou un dels millors generals que organitzaren la resistència a l’Àfrica i vencé Cèsar amb la cavalleria dels númides a la batalla de Ruspina 46 aC Poc després, derrotat a Tapsos, s’occí o es féu occir per Juba

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

Fill o nebot de Tarquini Prisc, aconseguí el regne en morir Servi Tulli Perseguí els senadors, oprimí el poble i afermà l’hegemonia de Roma damunt els altres pobles del Laci Embellí la ciutat, però, a causa d’una ofensa feta pel seu fill Sext a Lucrècia, muller de Tarquini Collatí, hagué d’abandonar l’urbs i no hi tornà mai més, malgrat les diverses temptatives que efectuà amb els de Tarquínia, amb Porsenna, etc per tornar-hi