Resultats de la cerca

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…

De primer estudià piano i composició al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment fou alumne de J Suk i d’A Hába composició i de V Kurz piano al Conservatori de Praga També estudià amb A Casella a Roma 1939-40 Feu classes al mateix conservatori on havia realitzat els estudis 1933-39, i posteriorment a l’Acadèmia de Música, d’on fou rector entre el 1968 i el 1970 Dirigí la Filharmònica Eslovena 1956-64 i la revista "Slovenska glasbena revija" També fou professor de musicologia a la Universitat de Ljubljana 1962-83 A part la seva activitat com a pianista, la seva música s’inscriví…

Els seus escassos escrits sobre música, editats íntegrament en Leibniz et la théorie de la musique París, 1992, es troben dispersos en l’enorme massa de documentació que deixà sense publicar Algunes cartes, algunes referències puntuals en el si de textos filosòfics i un esbós de teoria musical constitueixen la seva aportació a la teoria de la música El principal tema de preocupació d’aquests escrits és el temperament tal com fou tractat per Ch Huygens, professor de matemàtiques de Leibniz, J Sauveur i Henfling No obstant això, en la musicologia actual, el nom de…

Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien 'El cavaller…

El 1931 es llicencià en musicologia a la Universitat de Colònia, on fou alumne de Th Kroyer i E Bücken Més tard ingressà a la Hochschule d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià en pedagogia musical el 1933 El 1938 es doctorà a la Universitat de Bonn amb un treball sobre la cançó tradicional al baix Rin Aquell mateix any inicià la seva tasca docent a la ciutat de Viersen i fundà el Niederrheinischen Volksliedarchivs Arxiu de la Cançó Popular de la Baixa Renània, creat a partir de la seva collecció particular, formada per unes 300 cançons El 1953 fou nomenat director de l’Arxiu…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra…

Després de dedicar-se a la pedagogia s’orientà vers la musicologia, disciplina en la qual es doctorà per la Universitat de Rostock Mecklenburg el 1855 amb treballs versats en folklore i en l’oratori Escriví sobre diversos períodes de la història de la música, des del Barroc fins al començament del segle XIX Una de les seves aportacions més importants fou l’especial atenció que dedicà a GF Händel, de qui escriví una biografia que quedà incompleta, i de qui impulsà l’edició de les obres completes sota els auspicis de la Societat Händel, feina que l’ocupà entre el 1858 i el 1894…

Inicià els estudis de guitarra amb Eugenio Rodríguez Pascual i, quan la seva família es traslladà a Sant Sebastià, els continuà amb Luis Soria A Madrid es perfeccionà amb Daniel Fortea, i el 1914 debutà al Teatre Arriaga de Bilbao El 1920 collaborà en un concert a Madrid amb Manuel de Falla Un any després feu la seva primera gira per l’Amèrica del Sud, on tornà el 1929 en una segona gira També es presentà a París 1926, a Alemanya 1927 i a Anglaterra 1928 Des del 1935 fou catedràtic del Conservatori de Madrid L’any 1940 estrenà a Barcelona el Concierto de Aranjuez , de Joaquim Rodrigo, que el…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral de Plasència El seu interès per la música folklòrica el portà, ja a divuit anys, a compondre versions de cançons populars d’Extremadura destinades al cor que dirigia a la seva ciutat natal Fou professor de folklore al Conservatori de Madrid a partir del 1941 El 1944 feu una recerca sobre la cançó popular per encàrrec de l’Institut Espanyol de Musicologia, en el primer any de la seva creació Fou l’iniciador del primer Congrés Internacional de Folklore que es feu a Espanya Palma, 1952 El 1955, per petició de la Sección…