Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Vinculat al Club Nàutic Amposta, fou tres vegades campió d’Espanya en categoria juvenil i tres vegades més en categoria sènior l’any 1994, en quatre sense timoner el 1996, en dos sense timoner, i el 1997, en dos sense timoner També assolí una medalla de bronze al Campionat del Món juvenil de Banyoles 1991 i una altra com a sènior sub-23 1992, totes dues en vuit amb timoner Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment fou responsable econòmic de la Federació Catalana de Rem

L’any 1981 començà a competir al Club Nàutic Amposta, on restà fins el 1996, any que es retirà En categoria sènior, i en 1×, assolí set Campionats de Catalunya 1989-95 i quatre d’Espanya 1990-93 En 2× fou subcampiona estatal 1994 amb Belinda Carpintero RCM Barcelona, subcampiona del Match des Seniors de Glasgow 1992 amb Eva Donés RCM Barcelona, i subcampiona de la Regata Internacional de Lucerna en 2× PLl pes lleuger El 1996 participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta en rem de couple amb Esperanza Márquez

Formada al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou subcampiona de Catalunya per equips en classe optimist 1994, juntament amb Josep Ramon Novell, Agustí Lledó, Bertran Soler i Àlex Falgàs L’any següent aconseguí un nou subcampionat de Catalunya per equips amb Josep Ramon Novell, Àlex Falgàs, Pau Planas i Marçal Feu Individualment el 1995 es proclamà campiona femenina en classe optimist de Catalunya i subcampiona absoluta de Catalunya, i el1998 obtingué la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya femení en classeeuropa També participà en el Campionat Europeu d’optimist 1994

Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920

S’inicià al Club Nàutic Banyoles En categories inferiors fou quatre cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1987, 1989, 1990, 1991 Competí en dos Mundials juvenils 1990, 1991 i guanyà una medalla de bronze als Mundials sub 22 1992 En categoria absoluta, fou tres cops campió d’Espanya en vuit amb timoner 1992, dos sense 1998 i quatre scull 1999 Disputà la prova de vuit amb timoner dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i participà als Jocs Mediterranis 1993 Acumulà quinze títols de Catalunya al llarg de la seva trajectòria, fins que es retirà el 1999

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004

S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945 El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions 1949-53 i establí el rècord català de la prova 1951 Disputà un encontre internacional davant Portugal 1956 amb la selecció espanyola Posteriorment, practicà el tennis i la vela Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols 1965 i del Club Nàutic Salou 1967, del qual fou vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

És la continuació de la revista Yate y motonáutica , que es publicà entre el març del 1965 i el maig del 1989 Fundada per José Rosés i Antonio Beghetti, ha tingut diversos directors, com Pascual Masterra, Carles Serra, Germán Soler, Isidre Martí i Santiago Serrat i ha tingut collaboradors com José M Martínez Hidalgo, Miguel López Dóriga, Carmiña Verdejo i José M Tey Informava sobre els campionats, les regates, els esdeveniments i les novetats del sector i incloïa articles de divulgació tècnica sobre les embarcacions i la pràctica esportiva del món nàutic Tingué corresponsalies a l’estranger

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997