Resultats de la cerca

El secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, força Joan Ignasi Pla i Joan Lerma a dimitir els càrrecs de secretari general i president del PSPV, per als quals van ser elegits el darrer cap de setmana en un tumultuós congrés que ja va provocar ahir la dimissió del diputat Antoni Asunción Almunia no accepta la renúncia de l’altre gran protagonista del congrés, el secretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar, i per a dirigir el PSPV nomena una gestora dominada pels afins a Ciscar Això fa que cinc dels designats, que pertanyen a altres sectors del partit, no acceptin el càrrec

Notable periodista, s’adherí al nacionalsocialisme 1922, esdevingué cap del partit a Berlín 1926, assumí 1927 la direcció del periòdic Der Angriff ‘L’atac’ i fou elegit membre del Reichstag 1928 Hitler el nomenà responsable de l’aparell propagandístic nazi 1928 i ministre d’educació popular i propaganda 1933, càrrec que conservà fins a la mort Fou l’organitzador de la màquina propagandística del Tercer Reich sostinguda sobre la premsa, la ràdio i el cinema, que fou clau en el suport popular del sistema Juntament amb la seva família, s’emmetzinà l’endemà del suïcidi de Hitler, que…

D’origen reial i fill d’un militar visigot, es féu monjo, fundà diversos monestirs —els més importants a Compludo Astorga i a San Pedro de Montes Bierzo— i l’impuls que donà al moviment monàstic arribà a alarmar l’exèrcit Es relacionà per carta amb altes personalitats del país i escriví una regla monàstica de molt prestigi Hom li ha atribuït també, indegudament, una Regula communis , obra d’un sínode d’abats posteriors a ell Recesvint el nomenà bisbe de Dume i al concili X de Toledo li confià la diòcesi de Braga La seva festa se celebra el 16 d'abril

Durant la Revolució Francesa afavorí les mesures més extremistes dels jacobins Cap de policia durant el Directori, collaborà amb Napoleó Bonaparte en el cop d’estat del 1799 Napoleó I el conservà en el càrrec i el nomenà ministre de l’interior, senador i duc d’Òtranto Fou governador d’Illíria 1813 i després de la caiguda de l’emperador contra el qual conspirà fou ministre de Lluís XVIII Tornà amb Napoleó durant els Cent Dies 1814, i el 1815 fou ambaixador de Lluís XVIII a Saxònia però el 1816, acusat de regicidi, es retirà a Trieste

D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part en la disputa de Tortosa del 1414 Fou almoiner i penitencier de Benet XIII, que el féu canonge de València L’acompanyà a Peníscola 1416 i dirigí la resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII 1416 Després de l’elecció de Martí V 1417 aconsellà a Benet XIII la renúncia El nou papa el nomenà bisbe de Girona El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona en morir Francesc Climent Hom li atribueix un ofici en vers sobre la passió de Crist

Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els…

S'enemistà amb el clergat de Marduk i amb una gran part dels seus súbdits en patrocinar el culte de Sin, déu de Harran, d’on Nabonid o Nabu-na'id era originari Incorporà a l’imperi una part d’Aràbia conquesta del Ḥiǧāz Per causes ignorades, nomenà el seu fill Baltasar governador de Babilònia i romangué deu anys a Taima Aràbia, quan el perill persa era ja evident El 539 aC Cir penetrà a Mesopotàmia i Nabonid tornà a Babilònia, però la desafecció dels seus súbdits féu caure la ciutat i el regne en poder del capitost persa

Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja

Estudià a Barcelona, i es doctorà en medicina 1830 El mateix any, Pròsper de Bofarull el nomenà delegat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Ripoll, per tal que recollís la documentació i els llibres que s’haguessin salvat de la crema del monestir de Ripoll Emprengué les accions necessàries per a salvar el monestir de l’expropiació decretada pel govern i impedí que en fos consumada la destrucció Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, hi presentà comunicacions que foren publicades, com els Apuntes acerca del cólera morbo asiático de Ripoll en 1865 1866

Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…