Resultats de la cerca

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep…

D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari

Format al Betis, jugà amb el FC Barcelona dues temporades 1995-97 i guanyà la Copa 1997, la Recopa 1997 i la Supercopa d’Espanya 1996 A continuació jugà de nou al Betis 1997-2000, al Nàstic de Tarragona 2000-01 i posteriorment al Racing de Ferrol, el Llevant, el Lugo i el Narón Balompé Fou dues vegades internacional absolut i una olímpic Amb la selecció espanyola sub-16 guanyà l’Eurocopa del 1988

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Soci del Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en categories inferiors i disputà el Campionat d’Europa júnior Treballà com a monitor de ràfting i piragüisme i, el 2009, es llicencià en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona Collaborà en l’organització de diverses competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 2000-09, com proves de la Copa del Món i el Campionat del Món 2009

Iniciat a l’RK Zagreb, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2001, on formà part del Dream Team dirigit per Valero Rivera Posteriorment s’incorporà al Club Balonmano Granollers 2001-05 i es retirà al Medvešc´ak Zagreb 2005-06 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000 i dues Copes del Rei 1998, 2000 Internacional amb la selecció de Croàcia, fou campió olímpic a Atlanta 1996

Fundat el 2003, acull esportistes d’alt nivell de Catalunya i de l’estat espanyol per formar-los en piragüisme d’aigües braves i esquí de fons Té les seves installacions al Parc Olímpic del Segre i disposa d’un canal d’aigües tranquilles i un d’aigües braves, tant d’iniciació com de competició, dos remuntadors mecànics, un circuit d’esquí de rodes, sala d’entrenament i residència per a esportistes

Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues

Jugà amb el Júnior Futbol Club de Sant Cugat del Vallès Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014, 2018 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana