Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
exogàmia
Etnologia
Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones que no siguin del propi clan, etc.
Oposada a l'endogàmia, l’exogàmia és una estratègia dels grups socials per a establir aliances amb altres grups i així reforçar la pròpia seguretat Sovint hom l’associa amb la prohibició de l'incest, però cal remarcar que l’exogàmia només s’oposa a la relació matrimonial entre individus d’un parentiu determinat, però no fa referència a llurs possibles relacions sexuals extraconjugals
Carmelo Ottaviano
Filosofia
Filòsof italià.
Professor a Càller, Nàpols i Catània, fou fundador i director de la revista “Sophia” 1933 Pensador cristià, s’oposà a tot idealisme i immanentisme A més d’obres sobre Abelard 1929, l’escolàstic Guillem d’Auxerre 1929, el cartesianisme 1943 i Croce 1952, és autor de Critica dell’idealismo 1936, Metafisica dell’essere parziale 1942 i La tragicità del reale ovvero la malinconia delle cose 1964
Johann Reinold Patkul
Història
Patriota livonià.
Governador de Livònia, s’oposà a Suècia, que el condemnà a mort 1694, i hagué d’exiliar-se Procurà d’obtenir el suport de Polònia, Rússia i Dinamarca, per alliberar Livònia 1699 Al servei del tsar 1701, intentà de conquerir Posnània, sense èxit Les negociacions entre Polònia i Rússia el menaren a cercar un acostament d’aquesta amb Suècia Lliurat als suecs pels polonesos, morí torturat
Víctor Manuel I de Sardenya
Història
Rei de Sardenya (1802-21).
Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I
estil sil·làbic
Música
Estil musical caracteritzat pel fet que a cada síl·laba del text li correspon una única nota.
En el cant pla litúrgic, àmbit en què el terme és utilitzat més sovint, l’estil sillàbic s’oposa a l’estil melismàtic melisma , en el qual sobre una sola síllaba es canta un grup de notes Els repertoris on més clarament s’utilitza aquest estil són els himnes i les seqüències L’estil neumàtic és a mig camí entre el sillàbic i el melismàtic
Andrew Johnson

Andrew Johnson
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Dissetè president dels EUA 1865-68, succeí Abraham Lincoln Simpatitzant amb certes tesis sudistes, s’oposà al programa de reconstrucció després de la guerra civil, però pogué impedir que el Congrés aprovés l’esmena 14, per la qual hom prohibia qualsevol limitació als drets dels ciutadans 1866 Acusat d’haver violat una llei votada pel Congrés, hom li aplicà l’ impeachment , però fou absolt
Erik Pontoppidan
Cristianisme
Teòleg danès.
Per influx de P Jurien i altres teòlegs francesos, s’orientà vers el pietisme i l’introduí a les escoles daneses i noruegues amb els Commentarii al Catecisme de Luter 1737 Bisbe de Bergen 1747-59, fundà el primer seminari de Noruega i el Collegium Fredericianum De nou a Copenhaguen, s’oposà a la creixent llibertat de pensament És autor d’obres teològiques i d’història Annales ecclesiae danicae 1766
Shigenobu Okuma
Història
Polític japonès.
Ministre de finances 1873-81, s’oposà a l’autoritarisme de Mutsu-Hito i fundà 1882 el partit progressista Kaishin-to, que advocava per un govern parlamentari Ministre d’afers estrangers 1888-89 i 1896-97 i president de govern 1898 i 1914-16, declarà la guerra a Alemanya 1914, i amb l’ultimàtum dirigit a la Xina 1915 intentà d’imposar el protectorat japonès en aquest país
Galceran Burguès de Santcliment i de Casasaja
Història
Veguer de Barcelona (1461-62), fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller.
Serví el rei en l’armada contra Sicília 1432 Fou imposat com a veguer per Joan II, malgrat l’oposició de la ciutat i de la generalitat Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del general i dels consellers Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei
Declaració del clericat de França
Història
Manifest gal·licà, redactat per Bossuet, aprovat per una assemblea eclesiàstica (1682) i imposat per Lluís XIV al clericat.
Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina