Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
melastomatàcies
Botànica
Família de mirtals, exclusiva de les regions tropicals, integrada per unes 4.000 espècies de plantes generalment llenyoses, amb fulles simples, oposades o verticil·lades, amb flors hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, i amb fruits capsulars o bacciformes.
escutel·lària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, amb fulles simples, oposades i dentades, i amb flors bilabiades, blaves, violàcies o rosades, a parells en axil·les de fulles o en raïms terminals.
cupressàcies
Botànica
Família de coníferes que comprèn arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamiformes, aciculiformes de joves, i de flors unisexuals disposades en estròbils esquamosos, sovint lignificats els corresponents a les flors femenines.
 Cupressàcies més destacades Chamaecyparis camecíparis Cupressus sempervirens xiprer , xifrer Juniperus communis ssp communis ginebre , ginebró, ginebrer Juniperus communis ssp nana ginebró Juniperus oxycedrus càdec , ginebre, ginebró Juniperus phoenicea savina , sivina Juniperus sabina savina de muntanya Juniperus thurifera savina turífera Thuja orientalis tuia
Mare de Déu del Roure (Tellet)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta capella que depèn de la parròquia de Tellet ECSA - A Roura Aquesta capella és situada 5 km al sud-est del poble de Tellet, a la vora de la D-63, al costat de llevant Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30’ 51” N - Long 2° 41’ 43,2” E Venint de Tellet per la carretera D-63 cal agafar un trencall a mà esquerra que mena directament al santuari PP Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1229, en què Guillema d’Oms llegà deu sous a Santa Maria del Roure Més tard apareix com a dependència de la parròquia de Tellet “ ecclesia S Mane de la Ruyra,…
flox
Botànica
  Jardineria
Gènere d’herbes o petits arbusts de la família de les polemoniàcies (Phlox), de fulles enteres oposades, inflorescències en panícula i fruit en càpsula, entre els quals cal esmentar Ph.drummondii, planta molt emprada com a ornamental.
hipericàcies
Botànica
Família de dicotiledònies que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de fulles generalment oposades, flors sovint amb cinc feixos d’estams i fruit en càpsula, que produeixen secrecions glanduloses d’olis essencials, de greixos o de resines.
perpetuïna
Botànica
  Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 30 cm d’alçària, de fulles oposades lanceolades, i de flors apètales i bracteades, disposades en glomèruls de color de rosa, ataronjat o blanc.
Oriünda de l’Amèrica tropical, és plantada en platabandes i tests Les flors tallades poden mantenir-se seques
troanella
Botànica
  Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les oleàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques oposades, de flors blanques i petites, reunides en panícules terminals, i de fruits en baia, negres i brillants.
Prové del Japó i és plantat en tests i en tanques
troana
Botànica
  Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les oleàcies, de fins 8 m d’alt, de fulles ovades oposades, coriàcies, de flors blanques i petites, arranjades en panícules terminals, i de fruits en baia, negres i pruïnosos.
És oriünd del Japó i de Corea, i és plantat en passeigs i en tanques
rizoforàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes arbòries o arbustives, típicament amb arrels fúlcries i amb arrels respiratòries, de fulles simples generalment oposades, de flors regulars hermafrodites i de fruits en baia, en drupa o en aqueni.
Comprèn prop de 100 espècies, moltes de les quals, com el mangle roig  Rhizophora mangle , són característiques del manglar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina