Situació
Vista general d’aquesta capella que depèn de la parròquia de Tellet.
ECSA - A. Roura
Aquesta capella és situada 5 km al sud-est del poble de Tellet, a la vora de la D-63, al costat de llevant.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 30’ 51” N - Long. 2° 41’ 43,2” E.
Venint de Tellet per la carretera D-63 cal agafar un trencall a mà esquerra que mena directament al santuari. (PP)
Història
La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1229, en què Guillema d’Oms llegà deu sous a Santa Maria del Roure. Més tard apareix com a dependència de la parròquia de Tellet (“ecclesia S. Mane de la Ruyra, parrochia de Teyleto”, 1371). (PP)
Església
És una esglesiola de nau única, amb capçalera semicircular i un campanar d’espadanya per damunt de la façana de ponent, on s’obre la porta, resolta amb arc de mig punt. Els batents de la porta conserven una part de les ferramentes fetes a la manera romànica, amb volutes oposades i decorades amb una línia de punts. L’absis presenta una finestra al centre del semicilindre. La nau és coberta amb una volta de canó llis apuntat i l’arc triomfal és també apuntat. Es tracta d’un edifici bastit cap a mitjan segle XII. (PP)
Pintura
Pintures murals que encara resten a l’interior de l’església, amagades per un retaule modern.
ECSA - J.L. Valls
A l’interior de l’església, amagat per un retaule pintat el 1561 que hom troba a l’absis, hi ha alguns fragments de pintura mural força malmesos que, tot i que són catalogats entre els “Monuments Històrics”, no han estat mai restaurats ni estudiats. Tan sols M. Durliat en parla; els defineix com d’estil groller i els data, en relació amb l’edifici, a mitjan segle XII, i n’identifica una escena amb l’entrada de Crist a Jerusalem.
Els fragments conservats fan evident que la composició devia ocupar tot l’absis i que la distribució dels temes era l’habitual en els conjunts plenament romànics: tres registres horitzontals, el superior amb la imatge de Crist en Majestat o la Mare de Déu, el central amb l’apostolat o escenes de la vida de Crist i l’inferior ornamental. En aquest cas, les pintures que han restat corresponen a una part del registre central i de l’inferior.
Les pintures del registre central mostren l’escena que M. Durliat identificà, segurament amb encert, amb l’entrada de Jesús a Jerusalem. De fet, hi ha un personatge dret davant d’una construcció a mà esquerra, dos personatges més, també drets —tot i que força més alts— a mà dreta i un grup d’animals al centre. En aquest grup s’endevina la figura d’un cavall, muntat per un personatge (només resta visible la part baixa del cos, sobre el llom de l’animal) i guiat per un altre, i la d’un quadrúpede més petit. S’ha perdut bona part dels detalls de les anatomies, en concret tots aquells que devien ser aconseguits mitjançant les tonalitats cromàtiques, mentre que el dibuix de base —realitzat en mangra— s’ha conservat gairebé tot. De fet, els colors que han pervingut són el blau, l’ocre, el vermell i un de verd marronós. La part alta de l’escena s’ha perdut pràcticament tota, fet que en dificulta la correcta identificació. Malgrat tot, tots els elements conservats concorden perfectament amb les fórmules romàniques emprades a l’hora de representar el tema de l’entrada de Jesús a Jerusalem.
La separació entre aquest nivell i l’inferior s’assoleix mitjançant una sanefa de línia ondulant que recorda la composició que es troba a Sant Llorenç d’Isavarre (Pallars Sobirà), tot i que en el nostre conjunt és realitzada amb menys cura (vegeu Carbonell, 1981, tema 161).
La decoració corresponent al nivell inferior és formada per la representació de cortinatges, damunt els quals, en lloc d’haver-hi medallons amb animals fantàstics, són representades figures d’ocells de bec força llarg amb les ales desplegades. Els cortinatges, que cauen tot formant plecs, presenten en algunes zones una decoració de tipus geomètric. En tot aquest nivell els colors també són força malmesos i el dibuix de base, en alguns indrets, s’ha perdut gairebé del tot. Només una de les zones, la que es troba just a sota de l’escena amb personatges, conserva bona part del cromatisme, la gamma del qual és la mateixa que la del nivell central.
A l’hora de situar cronològicament aquestes pintures cal tenir en compte molts aspectes. D’una banda, el traç un xic groller i descurat de tota la composició, principalment dels temes ornamentals, força més acusat pel mal estat de conservació general i per la pèrdua del cromatisme i en bona part del dibuix. D’altra banda, la disposició de les figures en l’espai que ocupen, lluny de la supeditació al marc que les encaixa i, encara més, amb una certa llibertat de moviment. La desproporció en les dimensions de les figures (el personatge que vigila la construcció és molt més petit que els dos que són darrere els cavalls) pot formar part d’una sèrie de conservadorismes —com el de la representació de la sanefa separadora de registres que ha perdut la seva lògica compositiva— que confereixen al conjunt una antiguitat massa acusada. Cal pensar que som davant d’una decoració feta tot seguint els esquemes compositius dels conjunts plenament romànics, però amb una evolució que denota el seu caràcter tardà, més lligat al segle XIII que no pas al XII. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cazes, 1990, pàg. 82.
Bibliografia sobre la pintura
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 158
- Mesuret, 1967, pàgs. 85-86
- Buron, [1977] 1980, pàg. 354
- Gran geografia comarcal de Catalunya, 1985, pàg. 404.