Resultats de la cerca

Professor, a París, de filologia hebraica i d’història de l’antic Orient, fou un dels primers del món a transcriure i comentar els manuscrits de la mar Morta Entre les seves obres destaquen Aperçus préliminaires sur les manuscrits de la mer Morte 1953, Livre des hymnes découverts près de la mer Morte 1957, Écrits esséniens découverts près de la mer Morte 1959

Especialitzat en aeronàutica, participà a la Primera Guerra Mundial com a aviador Més tard experimentà nombrosos perfeccionaments en els avions i aconseguí diverses marques mundials de velocitat Durant la Segona Guerra Mundial lluità a l’Extrem Orient bombardeig de Tòquio, 1942, Àfrica i Europa Sortí de l’exèrcit i ingressà a la companyia Shell 1946-58 des del 1959 treballà en projectes espacials

Fou mariscal de la Xampanya i de l’imperi Llatí d’Orient Participà en la quarta croada 1200 i negocià amb els venecians el transport dels croats a Síria Després de la presa de Constantinoble actuà de conciliador entre l’emperador Balduí I de Constantinoble i el rei Bonifaci I de Tessalònica És autor de La conquête de Constantinoble , de to justificatiu

Creada amb la intenció de contrarestar les posicions teològiques mantingudes per la revista Concilium , rebé un fort impuls en el pontificat de Joan Pau II Propugna la renovació de la teologia accentuant al mateix temps la continuïtat amb la tradició catòlica A la segona dècada del segle XXI se’n publicaven catorze edicions repartides per Europa, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient

Especialitzat durant els primers temps en paisatges parisencs i del seu món nocturn, es dedicà després a viatjar i recollí en els seus quadres els paisatges dels diferents indrets on havia restat Londres, Provença, Espanya Residí un quant temps als EUA i a l’Extrem Orient Té obres a Barcelona, Tours, Versalles i al Musée National d’Art Moderne de París

A la Segona Guerra Mundial comandà el cos expedicionari anglès a Noruega 1940 i les forces britàniques de l’Índia Posteriorment substituí Wavell en el comandament de les forces de l’Orient Mitjà 1941-42 i d’Àfrica, on fou derrotat per Rommel resistí després a El-'Alamein El 1943 retornà a l’Índia, on acabà el servei actiu 1947

El seu nom real era Miguel Burro Fleta Estudià a Barcelona i a Itàlia debutà a Trieste 1919 amb Francesca da Rimini , de Zandonai Actuà a tot Europa, a Amèrica i a l’Extrem Orient El 1925 es presentà a Barcelona amb Carmen , de Bizet, i el 1926 estrenà Turandot , de Puccini, al Teatro alla Scala de Milà Es retirà el 1935

Visità 1502-08 els països de la Mediterrània oriental i de l’Orient Mitjà i arribà fins a l’Índia i Malaca tornà a Europa Lisboa pel camí del cap de Bona Esperança La relació del seu viatge, Itinerario de Ludovico de Varthema Bolognese 1510, fou utilitzada per geògrafs i cartògrafs durant gairebé dos segles i constitueix una obra de gran interès històric

Format a l’obrador familiar, ha fet estades a Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caràcter primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en collaboració amb Modest Cuixart

El terme —que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà’— fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui