Resultats de la cerca

El mateix any de l’elecció fou deposat per Otó I i bandejat a Hamburg, on morí

Fou el primer a canviar de nom en pujar al papat Aprovà una professió de fe que clogué la polèmica del teopasquisme

Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i cruel, que…

La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…

El Cisma d’Occident L’any 1378 se celebrà a Roma un conclave per a escollir el successor del papa Gregori XI, ciutat a la qual la cúria pontifícia havia volgut retornar després del llarg període d’estada a Avinyó L’elecció recaigué en l’italià Urbà VI, que es demostrà molt poc hàbil per a pacificar les tensions entre els cardenals Tretze d’aquests cardenals que havien participat en l’elecció, tots els francesos, tres d’italians i l’aragonès Pedro de Luna, es van retirar a Fondi i, després de declarar que l’elecció d’Urbà VI havia estat coaccionada pel poble de Roma, que exigia un papa de la…

Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals Aquest…

Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique Egas Sembla…

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’Avinyó Això li…