Resultats de la cerca

Fou professor al Training College de Glasgow Considerat, a Anglaterra, com a mestre del pensament pedagògic, és més aviat un filòsof de l’educació que té en compte les concepcions de la pedagogia activa

Des del conservatori de Madrid, influí en les noves generacions de la postguerra cap a l’avantguarda musical Féu carrera també com a director d’orquestra Cal destacar de la seva obra Don Quijote velando las armas on fa ús de la tradició popular, 3 + 1 d’escriptura dodecatònica, Alea 68, Texturas y estructuras i Grupos tímbricos

Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza 1876 Collaborà en…

Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria generale dello…

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració amb Joan…

Fou preceptor dels germans Humboldt Substituí Johann Bernhard Basedow en la direcció del Philanthropinum de Dessau estudià una reforma de la institució pública al ducat de Brunsvic, on fundà una important llibreria Publicà diverses obres per a joves, entre les quals Robinson, der jüngere ‘El jove Robinson’ 1779-80, llibre d’aventures, i un diccionari de la llengua alemanya 1807-11

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà l’ensenyament…

Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13

Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’