Resultats de la cerca

Començà a desenvolupar la seva afició pel cinema quan li regalaren una càmera de súper-8 a vuit anys La seva primera pellícula, Praying with Anger 1992, estigué protagonitzada per ell mateix i incloïa elements autobiogràfics Més endavant dirigí Wide Awake 1998, i assolí un gran èxit amb el seu tercer film, The Sixth Sense 1999, una història de terror que el revelà com un dels grans valors del cinema fantàstic contemporani Dins aquest mateix gènere, dirigí també Unbreakable 2000, Signs 2002 i The Village 2004

El 1978 debutà als escenaris com a cantant conjuntament amb la seva primera dona, Conxita Alcaide, i aviat es dedicà a explicar acudits Conegut per les seves camises negres i la seva famosa frase “saben aquel que diu”, enregistrà diversos discs Eugeniades , Eugenio i els cavallets , etc El 1999 gravà el seu darrer treball, Hi havia una vegada També es dedicà a la pintura L’any 2023 s’estrenà  Saben aquell , pellícula basada en la seva vida dirigida per David Trueba i protagonitzada per David Verdaguer

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

Acaba la 53a edició del Festival de Cinema de Sitges Celebrat entre els dies 8 i 18 d’octubre, adopta a causa de la COVID-19 un format híbrid, amb més de 250 projeccions presencials i més de 150 en línia Entre els premiats hi ha Brandon Cronenberg, director de Possessor Uncut , que rep els premis al millor director i a la millor pellícula Entre els premis honorífics es reconeix la trajectòria de Robert Englund, protagonista de Nightmare on Elm Street  1984 i William Friedkin, director de The Exorcist 1973

Debutà professionalment com a director el 1971, però es donà a conèixer internacionalment amb la pellícula eròtica Turks Fruit 1973 L’èxit de De vierde man ‘El quart home’ 1982 i Flesh and Blood 1984 el portaren als EUA, on ha rodat la resta de la seva obra amb una gran acceptació per part del públic els films de ciència ficció Robocop 1987 i Total Recall 1990, i la policíaca Basic Instinct 1992 En canvi, Show Girls 1995 fou un fracàs Posteriorment ha dirigit Starship Troopers 1997 i The Hollow Man 2000

Format als estudis Disney, ha desenvolupat un personal sentit de la imaginació visual en films com Pee-Wee's Big Adventure 1985, Beetlejuice 1988, Batman 1989, Edward Scissorshands 1990, guardonat amb el premi Sant Jordi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1992, Batman Returns 1992, Ed Wood 1994, Mars attacks 1996, Sleepy Hollow 1999, Planet of the Apes 2001, Big Fish 2003, Charlie and the Chocolate Factory 2005 i Seeney Todd The Demon Barber of Fleet Street 2007 com també a la pellícula d’animació The Corpse Bride 2005

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972

Tot i que en un principi es revelà com un realitzador polèmic — Crossfire 1947, Give Us this Day 1949—, després de la depuració maccarthista esdevingué un dels professionals més comercials de Hollywood Broken Lance 1954, Caine Mutiny 1954, Raintree Country 1957, The Youngs Lions 1958, Warlock 1959, A Walk on the Wild Side 1962, The Mirage 1965, premi del festival de Sant Sebastià, Shalako 1967 i He is My Brother 1976, l’última pellícula que dirigí Fou també autor d’unes memòries Odd Man Out A Memoir of the Hollywood Ten 1955

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista