Resultats de la cerca

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Un jove palestí mor als afores de Jerusalem després d’intentar atropellar en dues ocasions un grup de soldats israelians que esperaven un autobús Amb un marge de deu minuts de diferència, i amb el mateix cotxe, l’agressor es llança dos cops a tota velocitat contra els mateixos soldats, que després del segon intent, quan es fan evidents les intencions del conductor, abaten a trets l’agressor mentre fugia El jove no pertanyia a cap organització islàmica i actuava pel seu compte

A l’origen era d’una família de propietaris ennoblits i al principi del segle XIV pertanyia als cavallers Sacosta, succeïts pels Avenc, que al principi del segle XVI afegiren a l’antic mas un gran casal goticorenaixentista, un dels exemplars més notables de la comarca d’aquest estil La casa és feta de pedra i té grans dimensions, amb portes adovellades, finestres gòtiques amb llindes cisellades i ornades d’arquets i motllures, i amb un interior que també manté l’interès arquitectònic

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Antic castell que es trobava al poble de Mafet, 3 km al nord d’Agramunt, al capdamunt del tossal que presideix el nucli primitiu del poble Avui no en queda cap rastre La primera notícia coneguda del castell de Mafet data del 1190, any en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el donaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells, conjuntament amb els castells de la Donzell i Seró Al segle XV pertanyia als Meca

No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur

Fou governador de Càller i Gallura 1679-86 i exercí interinament 1686-87 la lloctinència de Sardenya Pertanyia a la facció dels seus parents els Castellví, marquesos de Làcon És autor d’una Loa 1666 dedicada a Carles II, obra teatral de circumstàncies, i de Cima del Monte Parnaso español con las tres musas castellanas Calíope, Urania y Euterpe 1672, una de les més notables produccions de la literatura sarda en castellà, molt influïda pels autors barrocs castellans Góngora, Calderón i, principalment, Quevedo

És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma

Torre de defensa del petit nucli de Sant Pesselaç, situat en un extrem del municipi de Calonge, al seu límit amb la Molsosa L’existència d’una fortalesa al lloc d’Arç es documenta al segle XI L’any 1040 el bisbe d’Urgell cedí a Sant Vicenç de Cardona, com a dotació de l’esmentada canònica i entre altres possessions, la vila i la torre d’Arç Per notícies més tardanes hom constata que el lloc d’Arç pertanyia al domini dels vescomtes de Cardona

L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona