Resultats de la cerca

Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el…

Agrupa dirigents, en actiu i retirats, de clubs i federacions esportives i també alts càrrecs polítics vinculats a l’esport Els seus objectius són l’assessorament de dirigents esportius en les seves funcions i l’organització de congressos i conferènciessobre aquest àmbit Els seus presidents han estat Joan de la Llera, Guillem Ros i Pere Sust Des de l’any 1982 organitza la Nit del dirigent esportiu

L’escriptor Quim Monzó rep el cinquantè Premi de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana, que li lliura el president Joaquim Torra Durant l’acte es llegeix una carta des de la presó de Jordi Cuixart, president de l’entitat organitzadora, Òmnium Cultural, i es reivindica l’alliberament dels presos polítics i la llibertat d’expressió, que també esmenta Monzó en el seu discurs

El saudita Alwaleed bin Talal, una de les primeres fortunes del món, és alliberat després d’avenir-se a pagar una compensació per diversos càrrecs de frau fiscal i blanquejament Bin Talal és el més prominent dels més de 200 nobles, polítics i homes de negocis saudites detinguts en una vasta operació anticorrupció ordenada pel príncep hereu Mohammed bin Salman des del novembre de 2017

El Tribunal Suprem espanyol anulla la sentència del cas Bateragune que condemnava el líder Arnaldo Otegi i quatre polítics més de l'esquerra abertzale per pertinença a organització terrorista L’anullació és conseqüència de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del novembre del 2018 contra el Suprem per la manca d’imparcialitat en el judici i en la jutge que els va condemnar

El seu líder, Kimon Georgiev, juntament amb el militar Damian Velkhev, organitzà un cop d’estat, el 1934, i esdevingué primer ministre Foren suprimits els partits polítics i establertes relacions diplomàtiques amb l’URSS El govern de Georgiev fou deposat pel rei Borís III de Bulgària , que temia la formació d’una república El grup, amb Georgiev al davant, formà encara un breu govern el 1944

Autor d’assaigs literaris i polítics, de signe socialista En poesia, ha estat influït pel simbolisme francès Dels seus nombrosos llibres de poemes cal remarcar Estanque inefable 1922, La guirnalda del silencio 1926, Boletines de mar y tierra 1930, Biografía para uso de los pájaros 1937, Lugar de origen 1947, etc La seva obra fou recopilada a Registro del mundo 1940 i a Edades poéticas 1958

President de la federació de la Haia del Socialistische Democratische Arbeid Partij 1911-31, fou diputat el 1933 Durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial fou president de la convenció de partits polítics i del comitè central del moviment de resistència Fou ministre d’afers socials 1945-46 i 1946-48 i primer ministre 1948-58 Després, es retirà de la política