Resultats de la cerca

41 senadors de diverses formacions polítiques franceses signen una petició demanant "respecte dels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya" i demanen que "el govern francès hi intervingui" L’endemà, el Ministeri d’Afers Estrangers francès publica una nota en què dona suport a la unitat i la integritat d’Espanya, defensa que té confiança en les seves institucions i manté també que no li correspon immiscir-se en els processos judicials en curs

Per 51 vots a favor i 49 en contra, el Senat dels Estats Units aprova la reforma fiscal del Govern del president Donald Trump, que representa una important retallada dels impostos, sobretot a les grans empreses Aquesta reforma rep fortes crítiques del Partit Demòcrata i d’alguns representants del Partit Republicà, que adverteixen dels costos que tindrà per a les polítiques socials i també de la repercussió negativa en l’elevat deute públic

Amb la presència de les principals autoritats polítiques de l’Estat, Catalunya i Barcelona, estrena a la ciutat comtal l’Auditori, la sala de concerts projectada per l’arquitecte Rafael Moneo Del concert inaugural destaca la Fanfàrria , una peça escrita per a l’ocasió per Joan Guinjoan i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que dirigeix Lawrence Foster, i l’actuació de la pianista Alícia de Larrocha

Creada el 2005 en forma jurídica de fundació, la FUNDACC realitza estudis que facilitin les polítiques de les institucions publiques i les estratègies comercials del sector de la comunicació La seva principal contribució és el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que apareix tres cop l’any Es financia amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya i la venda d’informes als agents dels sectors de la comunicació i la cultura

El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals 1788 Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció, de la qual esdevingué president 1792, evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat el 1795 Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques

Membre del Partit Socialista Obrer Hongarès, arribà al politburó el 1985 i fou primer ministre des del juny del 1987 Al maig del 1988 substituí János Kádar com a secretari general del Partit Socialista Hongarès Grosz acceptà les reformes polítiques empreses per Gorbačov, però no pas el multipartidisme Després del congrés d’octubre del 1989, en què el seu partit passà a anomenar-se oficialment Partit Socialista Hongarès, es retirà de la política

Marquès de Brézé Lluità al setge de La Rochelle 1628 i al Piemont 1629-30, a Alemanya 1634 i als Països Baixos 1635 Fou ambaixador a Suècia 1631 i a Holanda 1636, i fou nomenat mariscal de França 1634 Nomenat lloctinent de Catalunya pel seu cunyat Richelieu 1641-42, no entrà a Barcelona fins al febrer del 1642, car volgué reforçar la defensa del Rosselló Reorganitzà les institucions polítiques del país audiència, vegueries, batllies

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés