Resultats de la cerca
Es mostren 5435 resultats
pipa

Liu Fang amb el seu pipa
Música
Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes.
Es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda
Uranometria Nova
Astronomia
Catàleg d’estels elaborat per F.W.Herschel i revisat i completat després pel seu fill, J.F.W.Herschel, l’any 1843.
Conté la posició i la magnitud de 3 256 estels
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
i
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Novena lletra de l’alfabet català, anomenada i.
La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…
sonda
Biologia
Fragment d’àcid nucleic marcat radioactivament, que s’utilitza en tècniques d’hibridació molecular per a detectar seqüències complementàries entre una gran quantitat de DNA no complementari.
Posteriorment hom detecta la posició de la sonda mitjançant una autoradiografia
encaix

encaix de tres peces
Heràldica
Figura formada per dos o més triangles, dits peces
, amb les bases contigües, movent-se dels flancs o sortint de la punta de l’escut.
Cal expressar la posició i el nombre de les esmentades peces
hipòtesi aparent
Astronomia
Hipòtesi totalment fictícia segons la qual hom considera, amb finalitats didàctiques, que el Sol i tots els astres giren al voltant de la Terra.
En aquesta hipòtesi recolza l’estudi de l’astronomia de posició
cometa
Heràldica
Astre representat en forma d’una estrella de setze raigs, un dels quals, dit cua,
s’allarga tres vegades més que els altres i és en forma sempre radiant.
La posició normal és en pal amb la cua a baix
volta
Tecnologia
En un moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix, recorregut que fa un punt d’aquest cos a partir d’una determinada posició fins a tornar a la posició inicial.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina